PERSONES I CAPITAL

Com s’ha dit i demostrat a bastament, un dels problemes més grans al que s’enfronta a dia d’avui el nostre sistema econòmic és la manca de finançament.
 
A més de buscar solucions per intentar resoldre aquesta problemàtica, que afecta d’igual manera als públics i als privats, potser hauríem d’anar adaptant determinades pràctiques a aquesta realitat. Sobretot perquè qui té a les seves mans arreglar-ho ho té difícil i, perquè al final, amb les polítiques que s’estan fent, també acabes pensant que no hi ha massa ganes de posar-hi remei.
 
En els darrers anys, moltes de les activitats d’iniciativa pública o privada s’han fonamentat en uns grans nivells d’inversió de capital i amb un baix component d’inversió en recursos humans, com per exemple els equipaments i serveis públics o els processos productius de les empreses. S’ha volgut minimitzar els costos laborals, intentant fer molt amb el mínim de gent, però això ha implicat inflar, exageradament, els costos financers. Les inversions requerides a nivell tecnològic o en bens d’equip per estalviar personal, al final, el que han acabat provocant són uns grans volums de pagaments d’interessos d’administracions i particulars a les entitats financeres, beneficiades, com sempre, sigui quina sigui la dinàmica econòmica que predomini. I entre tant, unes taxes d’atur escandaloses.
 
Un dels canvis que necessitem pot ser aquest: tornem a convertir en treball humà (referit al fet per persones) el treball que hem cedit a les màquines. De persones en tenim moltes de disponibles. De capital, no.