Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

Per què no hi ha tant nerviosisme per omplir el carrer aquesta Diada?

La manifestació de l’Onze de Setembre ja ha arribat a la xifra dels 100.000 inscrits, una dada força pessimista a jutjar per les dades d’altres anys. A finals d’agost de […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 27/08/2016

La manifestació de l’Onze de Setembre ja ha arribat a la xifra dels 100.000 inscrits, una dada força pessimista a jutjar per les dades d’altres anys. A finals d’agost de l’any passat ja eren un quart de milió de registrats per omplir la Meridiana, mentre que l’any anterior per les mateixes dates eren 300.000, cinquanta mil menys que el 2013, quan amb la cadena humana es va desfermar una il·lusió i una trempera independentista mai més recuperada. En qualsevol cas, l’ANC tampoc està donant tants senyals de desesperació per omplir com altres anys –amb rodes de premsa cridant al carrer, vídeos d’última hora o múltiples assajos i accions de voluntaris-.

L’entitat independentista insígnia està convençuda que, com cada any, hi haurà un repunt en les inscripcions a partir de la setmana que ve, quan gairebé tothom ja haurà acabat les vacances. De moment, són molts els que dubten, amb un reguitzell d’arguments que ja vam repassar al Dietari fa uns dies, però és possible que una gran majoria dels indecisos acabin fent el pas i salvant el dia, perquè és millor anar-hi que no donar un cop de mà als responsables de les portades de la premsa espanyola –i, de rebot, internacional.

En qualsevol cas, però, la reflexió és clara: ara la manifestació descentralitzada de l’Onze de Setembre és secundària. Quina diferència hi haurà entre l’èxit i el fracàs, a nivell pràctic? Les edicions anteriors, quan al Parlament i al Govern encara no hi havia majoria independentista  -i en tots els anys menys un tampoc hi havia eleccions per canviar-ho- sí que tenia sentit. S’havia d’arrossegar els polítics a fer el pas i a crear un escenari favorable pels interessos sobiranistes.

Ara això ja està fet: amb la mobilització de l’any passat i el 27S els polítics ja tenen les eines que necessitaven. Ara tot està a les seves mans, la ciutadania els ha deixat a 500 metres de la línia de meta d’una marató que va començar el 12 de setembre de 1714. Un 11S massiu, a efectes pràctics, no canviarà substancialment el panorama, com sí que ho van fer els passats. Hi vagin dos milions de persones o 100.000, tot continuarà a les mans de Junts pel Sí i la CUP, que han de pactar tirar endavant un full de ruta comú i executar-lo, sense més turbulències.

Deu ser per això que el nerviosisme no és equivalent al d’altres ocasions. Ara bé, tampoc fa falta donar carnassa a la caverna. És probable que el 2017 sí que la ciutadania hagi de jugar  un paper clau en els moments de tensió màxima que han d’arribar i que… arribaran, oi? 
 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 

Relacionats