Aquest cap de setmana passat m’he dedicat a comprar algun regal de Nadal. I com que cada vegada estic més convençut que tots ho tenim tot i tenim de tot, de mica en mica i cada vegada més regalo coses no materials o a molt estirar discos, llibres o coses d’aquest tipus. Així doncs, enguany he decidit regalar i ser regalat, bàsicament, música.
Tot i que prefereixo les botigues de tota la vida, em passo per l’FNAC de l’àrea comercial de Diagonal Mar de Barcelona tot i que sembli una aparent bojeria l’entrar en uns grans magatzems un dissabte a la tarda. Tot i això ho faig i amb una llista que és la següent: L’Atracció Monumental de Sanpedro, L’Antarctica deMadee, el primer d’Egon Soda, el primer de Raydibaum i el primer de Manel. Hi entro de manera decidida i em dirigeixo sense vacil·lar cap a la secció de música nacional (si és que hi ha) esperant no tenir dificultat a l’hora de trobar aquests discos, els quals tenen en comú que la majoria són novetat.
El primer que em sobta és que els encarregats de col·locar els discos a lloc d’aquesta botiga diferencien entre la música feta en llengua catalana i la resta de música del món mundial, com se sol dir. Això pot semblar que sigui un pas endavant, per exemple, en la consolidació del nostre mercat cultural però ràpidament te n’adones que no és així. De fet, és gairabé un parany. Començo a buscar tots aquests discos que he decidit regalar a amics i familiars i, quina és la meva sorpresa que no en trobo ni un. Bé, un sí, el de Manel, que per ser una novetat destacada de grup revelació el lloc queli han trobat és bastant lamentable. Fins i tot gairabé em desmaio quan em trobo un exemplar del disc dels Vitruvi, un altre dels Anímic i el segon de Joan Miquel Oliver. Uff, en definitiva, bufo d’incredulitat. Un de cinc… ja és alguna cosa, tot i que el noi de la botiga va amagar els cds de Manel instants després per a posar-hi més cds dels Antònia Font.
Llavors decideixo preguntar-li a un noi baixet amb posat atrefegat i vestit amb una espècie de xandall amb el logo de l’FNAC. Li pregunto pels discos que busco:
– Em podries indicar on puc trobar l’Atracció Monumental de Sanpedro.
– Aquest disc em consta a la base de dades però està descatalogat.
– Com és que està descatalogat si acaba de sortir com aquell que diu?
– És possible que hagin canviat de discogràfica.
– Ah, primera notícia.
– El següent és el primer disc homònim d’Egon Soda.
– Ui, aquest em surt a la secció de nacional.
– Nacional català?
– No home, nacional… espanyol.
– Ah, així ja el podria jo anar buscant… però si són catalans, no haurien de ser a la secció catalana? – em pregunto a mi mateix.
– R, A, Y, D, I, B, A, U, M i el disc es diu Manual de Gènere Catastròfic.
– Umm… sí, l’havíem tingut però s’ha exhaurit. Tel’hauria de demanar.
– Quan trigarà?
– Una o dues setmanes… depén si el tenim en una altra botiga o l’he de demanar a la discogràfica.
– Deixa-ho estar per ara.
– Per últim a veure si et surt l’Antàrctica de Madee.
– Sí, sembla que en queda un. Acompanya’m.
Després de remenar molt en troba un. – Mira, aquest és de Madee però és un tal Orion’s Belt. No me’n queda cap d’aquest que em demanes.
– Ostres… d’acord. Merci. Ja ho buscaré en algun altre lloc. Arreveure.
– Déu!!
Hagués sortit d’allà conmocionat i confús si no fos que aquesta escena és tristament habitual a l’hora d’anar a comprar depén de quin cd de música feta als Països Catalans a aquests llocs. Mentre que agafava el cotxe pensava que us parlaria d’això aquesta setmana i que aniria a visitar Discos Castelló del carrer Tallers a veure si tenia més sort. Una sort que ja us explicaré un altre dia.
I hi va haver preguntes que van saltar com desencadenades per un resort violent: Com és que dos grups d’un mateix país que comparteixen la meitat de la seva formació (com és el cas de Sanpedro i Egon Soda) i l’estil musical estiguin catalogats en categories diferents en una botiga de música? Com és que novetats de la “indústria” musical del nostre país no estiguin, ja no en els prestatges, si no en llocs destacats on la gent els trobi a la primera? De fet, com és que la música feta al país no està en un lloc preferent d’aquesta botiga? Com és que un grup català que canta en anglès, espanyol i català està col·locat a la secció de MÚSICA NACIONAL (entenent-se nacional com espanyol)? Com és que nacional és espanyol i en canvi català no és nacional? Quin tipus de classificació és aquesta? Segueixen algun model preestablert a l’hora de classificar la música? Tantes preguntes m’assetgen que prefereixo aparcar i anar a un bar a veure si em donen un remei per a poder oblidar-les temporalment.
