Hem vist que els atacs a la nostra llengua i a la nostra cultura s’han multiplicat. Fins ara han comptat amb tot el poder, tan polític com informatiu, però aquesta possessió del poder i aquesta desinformació algun dia s’ha d’acabar . I crec que l’hora ha arribat.
En un principi, quan creiem que el final de la dictadura era imminent i amb el seu final es podria implantar la democràcia, creiem que només per aquest fet gràcies a n’això se’ns obririen els ulls i la unitat nacional, tan de temps ridiculitzada i perseguida, tornaria la seva condició primigènia i seria respectada i acceptada per tothom. No va ser així i per uns interessos polítics i també econòmics veiem que els atacs a la nostra cultura i a les nostres tradicions es multiplicaven. vam creure, pobres de nosaltres, que això era fruit de la nostra pròpia ignorància. Posteriorment aquests atacs es dirigiren a la nova cançó i al cinema de producció pròpia desprestigiant no només tot lo que era nostre si no el doblatges fins que aconseguiren que aquest sigues exclusivament en castellà . A n’ aquest daltabaix el va seguir, si no m’equivoco, el projecte d’una televisió comuna que ens hauria de dur indefectiblement a la ”normalització” del nostre patrimoni . No contents amb això tot va continuar amb la negació del projecte d’una televisió nacional, que tan hagués fet pel redreçament del nostre país . A aquest fet cal afegir els tancaments i les no distribucions de molts diaris per massa catalanistes , fins i tot ha deixat de distribuir-se pel País Valencià El PERIODICO en la seva edició en català suposadament per estar escrit en llengua estrangera . Al mateix temps diaris en llengua estrangera, (fet totalment positiu ) es distribueixen al nostre poble i per tot el País Valencià .
Malgrat tenir un panorama tan desolador nous aires d’esperança s’albiren per tot arreu del País . Ara ningú s’avergonyeix de parlar la seva llengua, al contrari; i es nota en la gent una curiositat per la nostra cultura com mai abans havia existit. I la substitució de la nostra llengua catalana per la castellana que pareixia un fet inqüestionable, ara ja no es així, gràcies sobretot a un poble a la seva gent que ha sabut mantenir-la.
Joan Francesc Sanç Solé
ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I
