Aquest passat dijous, la lluita per la sobirania fiscal va fer un gran salt endavant ja que després d'una dura feina per part de la plataforma Catalunya Diu Prou es va aconseguir que 11 municipis del país ingressessin els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) [1]. És un pas significatiu perquè normalitza el fet d'exercir la sobirania fiscal dins el món municipal, sobretot, perquè alcaldes de colors polítics molt diversos van dur-la a terme. A més, l'AMI [2] i l'ANC [3] ja han adoptat com a objectiu propi el fet de potenciar aquest exercici entre els seus membres i entre la societat en general. Que aquestes dues grans entitats del país amb la potència i credibilitat social i política que representen empenyin per aquest objectiu dona una gran força i impuls per fer créixer la bola de neu de la sobirania fiscal. Per altra banda, una nova victòria del moviment és el fet que el propi govern de Catalunya hagi decidit facilitar aquest procés creant un mecanisme per facilitat la sobirania fiscal.
Tenim doncs una situació òptima per tal d'aconseguir que la sobirania fiscal esdevingui majoritària entre ciutadans, ajuntaments i empreses, però caldrà no abaixar els braços i pensar l'estratègia a seguir fins ara per tal que aquest procés agafi volum i s'acceleri. Tothom pot posar el seu gra de sorra i implicar-se per tal d'engrandir el moviment. En primer lloc, cal garantir que el màxim d'ajuntaments (i també consells comarcals i diputacions) s'uneixen a l'exercici de la sobirania fiscal el més aviat possible. Pels ajuntaments petits caldrà esperar al juliol, però les entitats municipals i supramunicipals amb cert volum poden decidir fer-ho ja el proper mes. També és important que al Parlament es torni a debatre la necessitat que el propi govern de la Generalitat l'exerceixi amb els impostos que generen els seus treballadors i empreses públiques, que en són moltes i que poden suposar un volum d'alguns milers de milions d'euros. Amb això cobriríem el front de les institucions catalanes.
El segon front important a cobrir és el de les empreses, sense la seva adhesió majoritària no hi haurà mai prou volum com per poder tenir la força per el trencament fiscal amb Espanya, pas previ a la independència. Per tal d'aconseguir la màxima adhesió cal incidir en les gestories del país per tal que coneguin el mecanisme per tal de pagar els impostos a l'ATC i que ho difonguin entre els seus clients, de manera que aquest puguin escollir aquesta opció amb facilitat i la seguretat que el seu propi gestor li ho proposa. És aquí on una sectorial de gestors de l'ANC faria una gran tasca. En tot cas segurament molts gestors que creuen en aquesta causa ja poden començar a realitzar aquesta tasca i difondre-ho entre clients i companys d'ofici.
Finalment el darrer front és el de les persones individuals. Ara mateix es poden centrar els esforços en difondre la campanya per tal de fer la RENDA 2012 [4] i ingressar els impostos a l'ATC. Cal la màxima difusió ja sigui a títol individual o a través d'entitats com l'ANC.
