Durant l’última dècada l’abstencionisme crític ha guanyat protagonisme davant l’abstencionisme del ‘a mi me importa un pepino la política’. Sobretot entre la gent jove: gent preparada i amb estudis que, desencisada per la política (i en general de la vida també), decideixen no votar entenent-ho com una manera de protestar.
Aquest, però, no serà el meu problema. Feia mesos que preparava un viatge a Argentina i no vaig caure en les eleccions. Ara mateix em trobo a una ciutat petita que tenia un ‘vice Consulado honorífico español’. I dic tenia perquè ara fa prop de dos mesos m’hi vaig dirigir per preguntar què havia de fer per a votar. Era una casa particular. Em va atendre una veïna i em va dir que l’encarregada havia patit un atac de cor i que no se’n feia càrrec ningú. Després va afegir que si volia alguna cosa que hauria d’anar a Rosario (la ciutat de Messi).
I clar… jo estic al centre nord del país a uns 800 quilòmetres de l’ambaixada (espanyola) més propera. Així que vaig fer coincidir la visita a Rosario (la ciutat d’en Messi, ja ho havia dit, oi?) d’un nou conegut que he fet aquí perquè fes un tomb per l’ambaixada i em preguntés què havia de fer per votar (quins papers havia de portar, quines acreditacions, quines fotocòpies…). Ho vaig fer així perquè si hi hagués anat jo mateix hagués estat un viatge en va ja que el funcionariat argentí és complicat i segur que m’haguessin fet tornar al cap d’uns dies, impossible per a mi.
Primer de tot li van respondre que per a les eleccions espanyoles encara faltava molt de temps. Amb dificultats el company argentí (ja advertit que li dirien això) explicà que ‘pero son las de Cataluña’. Els funcionaris van riure. ‘Dile a tu amigo que en su país no es obligatorio votar, así que no se preocupe’.
Cert, no és obligatori i aquesta fou la seva reacció perquè a Argentina sí. Tot i així, ells freguen el 30% d’abstenció. Altres països com Bèlgica, on el vot també és obligatori, tenen participacions del 95% (és un bon punt per entendre com funciona la societat argentina).
Després li va dir que m’havia d’inscriure al cens internacional de l’Estat espanyol. Per fer-ho havia d’acreditar que estava vivint a fora de l’Estat per més d’un any. Total, pegues i pegues que jo no acomplia. Em vaig desinflar i… ja vaig entendre que finalment no podria votar. I no podré votar.
Em fa ràbia que es perdi un vot independentista ara que tant el necessitem! Així que… faig una crida a la desesperada: si hi ha algú que tenia previst no votar, algú que forma part d’aquell grup que he citat a l’inici d’aquesta entrada, algú que tenia previst abstenir-se de ‘forma crítica’ que voti per mi alguna de les 3 formacions independentistes que es presenten.
Li dono les gràcies per avançat.
