Hi ha gent que fa música que és professional i viu de les coses que fa. D’altres que són amateurs i que fan de les seves creacions un passatemps. Hi ha gent que directament és patètica i practica l’art de la música talment com si ho fessin amb els genitals. I després hi ha gent com en David que és una rara avis en aquest món. De fet, el podríem adjectivar com a cantautor electropop abonat al D.I.Y. És un artesà de la música humil i proper que quan es tanca en un racó de casa seva es transforma en un creador curiós i preciosista. No és professional, perquè gràcies a Déu i malauradament es guanya la vida d’una altra manera, que si ho hagués de fer de la música…
Doncs mira que ahir vàrem tenir l’ocasió de tornar-lo a veure tocar com a Erm amb l’Enric Espinet, aquest cop al NIU del Poblenou, al carismàtic carrer d’Almogàvers 208. Vàries coses a remarcar:
1.- El concert va ser gratuït. Malament. Nefast. M’hagués agradat haver pagat encara que fos 2 € de manera simbòlica. Penso que els músics han de cobrar i el públic, sigui molt nombrós o no, s’ha d’acostumar a pagar. Ja és hora que la gent vagi entenent que els músics ofereixen un servei important i que, com qualsevol altre, cal ser pagat. No pot ser que un pagui 80 € per anar a veure la Madonna i que després es negui a pagar 3 miserables euros per anar a veure un artista local o nacional. I que consti que aquest fenòmen no és culpa dels músics.
2.- Erm va oferir un concert de poc menys d’una hora amb el format reduït de veu, dues guitarres, bases electròniques i projeccions. En el repertori no hi van faltar temes dels dos treballs publicats donant preferència al segon, Manifest Líquid.
3.- Directe correcte amb temes extraordinaris com Un glop de sorra, El Guardià del Magatzem o Sara. Tinc ganes de poder-los escoltar amb la formació completa.
Bon electropop en brut. Imprescindible descobrir-lo, assaborir-lo i recomernar-lo.
