El negacionisme està de moda, és una gran arma al servei de certs poders i idees, sobretot del feixisme. Aquells que neguen la unitat de la llengua catalana, l’onze de setembre, la violència sexista, el perill de la velocitat a les carreteres, la capa d’ozó i mil coses més són els mateixos que s’omplen la boca d’incoherències, amb l’objectiu d’esgarrapar vots i escons.
Resula que abans deien que el català és un dialecte i ara diuen que el valencià és una altra llengua. Aban eren immigrants i ara els expulsen. Abans estaven en contra de la constitució espanyola i ara la defensen. Abans prohibien a tort i a dret i ara semblen els més liberals del món. Abans no sortien de les places dels barris alts i dels salons i ara omplen les places de toros. Abans criticaven els corruptes i ara són ells els principals (presumptes, és clar) culpables de totes les trames.
Continuen, però, negant els horrors del franquisme, del nazisme, de la guerra de l’Iraq i, fins i tot, del blaverisme. També neguen els prejudicis del tabac i, posats a negar, són incapaços d’admetre els molts èxits d’en Laporta al capadavant del Barça.
