Les persones que estem vinculades als moviments socials, transversals, reivindicatius i d’altres, tendim a l’elaboració d’un codi ètic, tant a la nostra vida quotidiana, com en la vida militant, com és normal.
Si bé és cert, que per a una persona que no s’haja informat sobre el tema, el concepte d’ètica pot estar lligat a posicions més aviat conservadores, i barrejar els valors ètics amb la “defensa de la vida”, dels “valors”, i en definitiva de l’ètica.
Tot i que el món on vivim ens demostra que res més lluny de la realitat, bona mostra són les retallades en els pilars bàsics de l’Estat de benestar que estan sent dutes a terme pels governs social demòcrates i conservadors/liberals, o la brutal repressió contra els/les joves estudiants a València recentment, tot fa indicar que aquesta creença sobre la relació de l’ètica i els valors conservadors no és més que un producte de l’herència cultural cristiano-judaica al continent europeu.
Però tornant al tema que ens ocupa, ben bé sabem, que qui defensem uns valors des de l’esquerra tendim a regir-nos per una ètica, és clar que no es tracta de caure en obsessions i de remirar-se cada acció que realitzem, però si des de les nostres posicions volem no caure en greus contradiccions hauríem d’incorporar la defensa de les espècies animals -no humanes- al nostre discurs més enllà de la protesta i denúncia de les més ostentoses formes de tortura animal, com ara la tauromàquia, la indústria pelletera, els circs amb animals i d’altres formes de tortura que ja es denuncien.
Aquestes que anomene, ja es denuncien, com dic, però em referisc al fet que no podem fer aquesta denúncia quan als dinars o sopars dels nostres actes públics no es té una sensibilitat per una alimentació vegana, que és aquella que no utilitza cap producte animal, ni carn, ni peix, és clar, ni tampoc llet i els seus derivats, ous, mel…
Si bé és cert que avancem en aquest camp, també, i que ja és possible trobar en molts actes públics dels moviments vinculats a l’esquerra una alternativa justa, sostenible amb el medi ambient i solidària, la vegana. Tot i que també es presenta l’alternativa carnívora.
De fet, el passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, estava a Barcelona, i discutia amb un company durant el dinar oficial d’una organització independentista, al Fossar de les Moreres, sobre aquest tema, tot i que al dinar s’oferia l’alternativa vegana, però, em van sorprendre els arguments del company, els quals eren més aviat simples -la carn està bona, a mi m’agrada- em deia, com dic, una pobra argumentació, i és que els arguments a favor d’una alimentació sense patiment animal són amplis i contundents.
En primer lloc està la preservació de la salut de les persones, ja que els éssers humans no som carnívors, sinó que tenim el nostre organisme adaptat a una alimentació basada en el consum de vegetals, hortalisses, fruita… com a prova trobem que cap persona que només s’alimenta de carn viu més de 50 o 55 anys, com ara els esquimals. A més a més, està estudiada la relació de gravíssimes malalties amb el consum de carn o peix.
En segon lloc tenim el respecte a la vida, en cap cas l’espècie humana som qui per llevar la vida a ningú si no es dona una situació excepcional, i més qui diem defensar la igualtat, una igualtat incompleta, si sols la defensem per a la nostra espècie.
En tercer lloc trobem el respecte a l’ecologia, un discurs també incorporat pels sindicats, organitzacions i partits polítics de l’esquerra, amb això vull dir que per a posar un exemple, una de les empreses més contaminants del planeta és la indústria càrnia, les vedelles per la seua composició expulsen ingents quantitats de gas metà a l’atmosfera, trobem ací una nova contradicció.
Finalment, un dels valors que tenim més en compte, la solidaritat, i és que, com sabem, el sistema d’organització econòmica, el capitalisme, prima ingents desigualtats a nivell mundial, entre aquestes desigualtats la dificultat de l’accés a un bé bàsic com l’aigua, mentre en els anomenats “països pobres”, milions de persones recorren com a mínim 7 o 8 quilòmetres cada dia per aconseguir aigua, als “països rics” necessitem uns 20.000 litres d’aigua per obtindre un quilo de carn, referit, és clar, a l’alimentació dels animals que posteriorment formaran part de la nostra dieta, això sense deixar de banda que la meitat de la població mundial té dèficits alimentaris i que l’aliment a Europa per exemple, no s’utilitza per pal·liar aquest problema, sinó per produir productes carnis.
Això és simplement una breu exposició, tot i que no massa extensa i profunda per no estendre massa l’article, ja que a Internet es pot trobar molta informació sobre el tema, a més a més, tot i que hi ha un ordre de punts, tots són igual d’importants.
Per últim, posaré un exemple que pot ajudar a la posada en pràctica a les vostres assemblees, i fou la petició que vam fer alguns militants de Maulets a l’Alcoià, ja que he estat militant durant bastants anys, i fou que com alguns que militàvem fa un parell d’anys érem vegetarians, o vegans, vam proposar de fer els dinars i sopars que acompanyaven alguns dels nostres actes públics, es prepararen seguint una alimentació vegana. I així, no sols els actes públics de l’Assemblea comarcal es feren seguint aquesta forma d’alimentació, també els dinars o sopars que corresponien als actes interns de l’organització.
No sols és que no vam rebre cap comentari respecte d’aquest assumpte, sinó que els assistents ens felicitaren per la qualitat dels aliments oferits, així com per ajudar-los a descobrir una nova forma d’alimentació, i em consta que la gent de l’Assemblea continua amb aquest costum.
En definitiva, per una societat més justa per a totes i tots, i per ajustar les nostres accions al que diem, per altre tipus d’alimentació, passa’t al veganisme.
Eduard Garcia
Iniciativa Animalista
www.iniciativaanimalista.cat
eduard@iniciativaanimalista.cat
