Edició 2706

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 22 de desembre del 2025
Edició 2706

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 22 de desembre del 2025

“Me haré tertuliano de Punto Pelota” (E. Inda, director de Marca)

|

- Publicitat -
El Villarato, com si d’una mena de Guadiana es tractés, reapareix periòdicament. Ja sigui per anar fent bullir l’olla (s’han de vendre diaris), o ja sigui per tocar generala davant del perill imminent. Perill imminent que no és altra que la constatació irrefutable de l’esclafant superioritat del Barça. I quan la superioritat és fa més que evident -gairebé insultant- i s’intueix un nou fracàs a can Maligne, aleshores la Brunete -a la desesperada- irromp amb més força que mai brandant la teoria de la suposada conspiració pro culé anomenada Villarato. Una esperpèntica teoria amb menys credibilitat que una roda de premsa del ministre Rubalcaba, que té com a gran objectiu remoure les brases i atiar el foc del nacionalmadridisme amb la única i exclusiva finalitat d’intentar impedir i evitar la més que clara hegemonia del millor equip de futbol del món, el Barça del Jan, el Pep, el Txiki i el gran mestre Johan. El Barça del fair play i del joc fantàstic. El millor equip i el millor club del món. Més que un Club / More than a Club.

Així doncs, la virulència del Villarato seria inversament proporcional a les possibilitats que tindria el Maligne de passar per davant del Barça. És a dir: a més crits, menys possibilitats. A més cridòria, menys expectatives. Un impecable diagnòstic el trobem a Territorio Polaco: El Villarato, máxima expresión ideológica del madridismo nuñista, vivió el domingo  su jornada de mayor esplendor. Logró que miles, millones de madridistas rabiaran por un gol legal en el mundo real, fuera de juego en el suyo. El Barça no sólo ha traspasado al Madriz el nuñismo, lo ha instalado en la hiperrealidad. Vívanla por el precio de 1€ o lo que demónios valga el Marca el domingo. Mucho más barato que un tripi.

A Territorio polaco ho tenen clar i a Rival Petit també. Hem traspassat el nunyisme a Madrid i, a sobre, la seva màxima expressió ideològica, el Villarato, provoca divisions entre els pesos pesants de la Brunete. Gaudiu d’aquest  extraordinari video on caricaturitzen al director de Marca, Eduardo Inda, en aquella escena del Führer ja utilitzada quan el 2-6 del Bernabeu. Un Eduardo Inda que, de vigilant de la piscina del putero jotapedro ha passat a dirigir el diari esportiu de més tirada d’España. Un diari al servei del Maligne i del Ser Superior. Un Inda que és aquell individu que igual pot semblar extret d’una comèdia del Muñoz Seca, més concretament de personatge secundari de la venganza de Don Mendo, com de ser un zombi de repartiment a la la noche de los muertos vivientes. Un personatge, en definitiva, que té aspecte d’haver patit un empatx d’anacards, de festucs o de les dues coses alhora. I segur que em quedo curt.

Publicitat

Peró qui realment ho té clar, més clar qui ningú, és en Pep Guardiola que, un cop més, ha protagonitzat la roda de premsa  tot defugint la polèmica i donant una lliçó de sentit comú de la que n’haurien de prendre nota tota la colla d’analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina i més concretament els de l’òrbita de Can Godó. “Los árbitros no existen. Es lo que siempre les digo a mis jugadores”. Guardiola ha animat l’entorn futbolístic a “disfrutar de esta Liga maravillosa” y a la premsa, “a no ponerse la camiseta y hablar tanto de los árbitros, porque es una pena y una pérdida de tiempo, y además, es malo para el fútbol. No se puede dudar siempre de los árbitros. Podemos disfrutar de un Liga ‘acojonante’ y nos los gastamos todo en dudas arbitrales”. Guardiola ha insistit en no buscar excuses en els àrbitres. “No vale la pena. Se equivocan y aciertan como todo el mundo”, ha comentat, abans de remarcar que els sis títuls que el Barça ha guanyat “no han sido gracias a los árbitros, de eso sí que no me van a convencer porque hay mucho esfuerzo detrás”.

En Pep donant lliçons i l’Alfredo Relaño, director de l’As i inventor del Villarato, fent tot el contrari i, un altre cop, erre que erre, insistint sobre la teoria conspirativa i deixant anar perles com aquestes: “el Barça tiene un futbol bellísimo y efectivo comparable solo al de la Seleccion española” o “El villarato permite ahorrarse penaltis, expulsiones, cosillas por aquí y por allá, y te hace la vida más cómoda. Si Messi hubiera sido expulsado por su patada a Diego Castro, quizás… No se sabe qué hubiera pasado, se sabe lo que pasó al no expulsarle: que jugó ante el Getafe, y la mar de bien “ Había pegado Ibrahimovic a Godín y no pasó nada (ni en los resúmenes salió), había pegado Messi a Diego Castro y no pasó nada, así que…

Un Relaño que ha tingut la mala sort de veure com el propi president del govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, li acabava contraprogramant la setmana més intensa i dura del Villarato de la present temporada. Un ZP amb tal acumulació de  fracassos que ha deixat gairebé eclipsada l’agressiva ofensiva brunètica. Després encara diran alguns, com jo mateix, que el Zapatero no és del Barça. Un Zapatero que “sabe a donde va” i que “da de comer al jornalero” i no com alguns, com qui us escriu, que ni s’ha llegit el Deuteronomio, ni la resta de llibres del Pentateuco. Atur, pensions, albionato, campanya contra Espanya, el Botín aplaudint la reforma laboral, l’Obama passant de la cimera europea i l’economia espanyola lluitant amb Grècia i Portugal per sortir del pou de la crisis. 

Un Zapatero que com molt bé ens recorden a Maketo Power,ha denunciado una campaña en su contra y, con un par, le ha pedido al Barça que juegue partidos por ahí para promocionar el Reino de España. La claca de estómagos agradecidos que viven de colmar de elogios a nuestro brillante estadista, indignados ellos cuando acusan a Laporta de mezclar deporte y política, han optado por un prudente silencio”.

I acabarem amb un paràgraf d’un excel.lent article sobre el Villarato trobat, ves per on, a la Vanguardia. La ley de la ventaja de Xavier Batalla: “hace cinco años, el cómico Chris Rock estuvo ocurrente. “El mundo se está volviendo loco cuando el mejor rapero es blanco (Eminem), el mejor golfista es negro (Woods), el jugador más alto de la NBA es chino (Yao Ming), los suizos ganan la Copa del América y Alemania no quiere ir a la guerra”, dijo. Ahora podemos añadir que el madridismo se queja de los árbitros”. 

Signat: Urdin-Gorria

 P.S.: Per si a algú li interessa, hem reactivat la pàgina del Facebook del Rival Petit  i ens hem donat d’alta al twitter
 
 

Villarato
Publicitat

Opinió