L’extraordinari final de lliga que ens ha brindat el Barça més exitós de la història ha provocat –paral•lelament- una creixent i lamentable pèrdua de nervis dels gurus més representatius de la Brunete. L’equip dels Pep, Txiki, Johan, Jan i companyia, un cop salvada la visita al mini Bernabéu de Cornellà sense cap infecció greu ni cap lesionat d’importància, encadenava un seguit d’exhibicions i golejades que deixava tocat i enfonsat el darrer projecte galàctic tot desfermant el patètic histerisme de la Brunete i el seu entorn. Una Brunete –sense el més mínim sentit del ridícul- intentant generar un clima similar al de les famoses lligues de Tenerife, com si el paral•lelisme -il•lusos!- fos possible. Una Brunete –sense rubor ni vergonya- que del bracet del Tomas oing-oing Roncero i en un darrer i desesperat esforç, ressuscitava i apel•lava a la Cofradia del Clavo Ardiendo: “El Clavo Ardiendo ve un empate entre Valladolid y Barça”.
El madridismo, al menos el más pasional y comprometido, no pierde la fe en su equipo. A pesar de que el Barça depende de sí mismo y tiene todo a favor ante el Valladolid, la Cofradía del Clavo Ardiendo no dudó en reunirse para proclamar a los cuatro vientos que tienen fe “en el milagro”. Toñín rompió el fuego: “Que yo sepa, en 1950 existió el Maracanazo y aquí el Depor nos dio el Centenariazo. ¿Por qué no va a darse mañana en Barcelona el Clementazo?”. A su lado, Dani se lanza al ruedo fiel a su condición de presidente de peña más joven de España (21 años): “A mí nunca me cayó bien Clemente, pero es el único que puede jugar allí como el Inter. Si superan la primera media hora sin perder el control, el Valladolid les comerá la Liga en el ‘Camp Mou’. ¡Clemente, sálvanos!”. “Primero vamos a ganar en Málaga, que nos lo pondrá duro. Y luego a escuchar la radio y esperar un gol de Pelé a Valdés el último minuto”. Los cofrades enloquecen con la profecía y cantan eufóricos el Hala Madrid. Son adorablemente incorregibles…
Ja ho veieu! Fins i tot encomanant-se a l’enemic Clemente, aquell que havia desitjat la mort del Lama de Chamberí. Manolo Lama, un altre il•lustre brunètic exhibint la seva autènctica cara de hooligan, ultrasur, neonazi, fatxa i chuleta madrileño, encapçalant i liderant la humiliació d’un pidolaire durant la visita del pateti a terres alemanyes. Un Lama fent mèrits per posar-se al nivell dels nous factòtums de la ex-prometedora cadena Cuatro, els carronyaires de Telecinco. Que despidan a Manolo Lama y sus compañeros por humillar a un mendigo , tot un èxit el grup del Facebook que ja té més de 180.000 seguidors. I a continuació el vídeo:
El llastimós final de temporada dels dolents ha provocat que un altre destacat líder de la Brunete, el pericomerengue Tomás Guasch, veiés seriosament afectada la única neurona que encara li quedava i davant l’imminent fitxatge del Guaje Villa ha perpetrat aquest esperpèntic article: Fichar por fin al Guaje, el 9 favorito, rondará los 130 kilos
I per si no n’hi havia prou amb aquests impagables espectacles oferts per aquest trio d’impresentables, els de la SER –segurament afectats greument per la deriva merengue- van i es carreguen al Paco González, el director del Carrusel Deportivo. Un apoteòsic final de temporada només superat per la temporada en blanc del Maligne i el Ser Superior. Visca!
Una temporada en blanc dels dolents que malgrat no s’hagi materialitzat fins la darrera jornada, a Rival Petit ja ho teníem coll avall des que vam sortir guanyadors del Bernabéu. Una temporada en blanc que –malauradament- significarà l’adeu de el que tira del carro, el mai prou ben valorat Gran Capitan, i també l’adéu del Pim Pam Guti, el tacón de Dios. I si es confirma el fitxatge de l’histriònic Mourinho, la neteja podria ser considerable. Igual no se salva ni el Valdano!
I ara què? Doncs el temps just de celebrar una nova victòria i ja tenim a la Brunete nostrada i el seu buc insígnia –la Vanguardia– en plena campanya electoral tot recolzant –sense escrúpols- la candidatura de l’Alexandre Rosell, el gran amic del Florentino. Una Brunete nostrada que ignora i obvia els èxits del President Laporta. Un Laporta que ha presidit els set anys amb més títols de la història del Barça. En Pep Guardiola i en Xavi Hernández ho recordaven en els seus parlaments. Nosaltres també ens afegim a l’agraiment i, a l’igual que els jugadors del Barça, li farem arribar la nostra samarreta.
I si hem de fer cas dels analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina, el candidat Alexandre Rosell seria el clar guanyador de les eleccions tot i les contradictòries enquestes publicades avui mateix. Entre d’altres matisos, mentre més d’un 70% considera que Laporta ha estat un bon president i aprova la gestió de la junta directiva, gairebé un 60% es manifesta favorable a que les eleccions ens portin una directiva de canvi. Cuina? Rigor científic? Intoxicació? El que ens queda per veure encara!
A Rival Petit, preocupats per l’amenaça certa de l’adveniment del sandro-nuñisme, volem recordar que quan les enquestes del 2003 donaven un 2% d’intenció de vot al candidat Laporta, el candidat del sector negocis de Convergència i dels amics del Florentino, el Lluis Bassat, equivalent al Rosell actual, ja rondava el 60%. A RP encara no tenim clar del tot quin és el candidat dels bons barcelonistes, però si que tenim molt clar del perill i l’amenaça que representa el florentino català i candidat dels monàrquics nacionalistes espanyols del Grupo Godó i els seus satèl•lits.
Des d’avui mateix assumim el compromís de seguir la campanya. Estarem amatents i a l’aguait. O potser hauríem de dir que estarem al loro! que no nos embauquen! I atenció amb els talps a Can Barça. Podem avançar –en tenim les proves- de que socis amb menys de dos mesos dos d’antiguitat, han rebut trucades de la candidatura de l’Alexandre Rosell per assistir a la seva presentació a Tarragona aquest diumenge dia 16 de maig a l’Hotel Metropol.
Doncs això, al lloru!
Signat: Urdin-Gorria
