La llibertat d’expressió ha de ser el pilar bàsic de qualsevol país i de tot sistema democràtic o, si més no, amb voluntat de ser-ho. Des d’aquest punt de vista, les persones haurien de ser lliures de cantar, declarar, constituir, organitzar, signar, crear i proposar tot allò que vulgui: concerts, votacions, referèndums, marxes, federacions, bars, diaris…
Per tant, és poc -o gens- democràtic intentar prohibir concerts, com el de Cesk Freixes a Figueres, interdir la federació de regions, tancar els repetidors de TV3, no permetre manifestar-se en defensa d’un (mini i minso) Estatut d’Autonomia de Catalunya, boicotejar tavernes, censurar el referèndum d’Arenys de Munt i un munt de fets més que deixen en evidència la teòrica bondat de la seva presumpta democràcia.
Potser haurem de tornar a Synera (si se’m permet el terme espriuà), abans que hi circuli alguna que altra “closca pelada dels cretins”, com deia Joan Brossa.
