L’INVIABILITAT D’ESPANYA

Malgrat que un dels “papus” que ha fet sortir a escena la caverna mediàtica espanyola, és la dubtosa viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, el cert és que, a dia d’avui, el que genera més incertesa és la dubtosa viabilitat econòmica d’una Espanya sense Catalunya. I això ho saben la gran majoria de ments ben moblades de l’estat espanyol. Alguns d’ells fins i tot ho exterioritzen sense complexos.
A Catalunya hem hagut de construir la nostra història econòmica tenint sistemàticament un estat en contra. Hem hagut de fer front a nombroses adversitats al llarg del temps que, a part d’actuar com a un llast pesat i molt incòmode, ha servit sortosament com un magnífic incentiu pel desenvolupament de la nostra capacitat emprenedora. D’exemples n’hi ha hagut molts i la majoria estan perfectament documentats. Només a tall d’exemple, podríem recordar la prohibició de comerciar amb l’anomenat nou continent que es va imposar als antics territoris de la Corona d’Aragó…
Per la seva banda, l’estat espanyol sempre ha fonamentat el seu sosteniment econòmic en una gran part en l’espoli i la vampirització dels seus territoris colonials. I no ens enganyem, a la pràctica per a ells sempre hem estat una colònia. La constatació avui en dia d’aquest fet el tenim amb el sagnant dèficit fiscal que se’ns imposa per la nostra pertinença a l’estat espanyol.
En certa manera, podríem entendre que el que ens ha fet viables econòmicament a dia d’avui és precisament aquest espoli, ja que a l’haver de funcionar sistemàticament amb un forat constant, de gairebé el 10 % del nostre PIB, hem hagut de treballar al 110% de la nostra capacitat. El resultat que tenim és un país viable econòmicament, però amb una economia tremendament estressada, concepte encunyat per l’ex-conseller Huguet.
Fent un símil amb l’economia domèstica podríem dir que qui s’acostuma a viure de rendes se li fa molt difícil posar-se a treballar si els ingressos d’aquestes disminueixen o desapareixen. Per contra, qui està acostumat a viure del seu esforç, pagant lloguers o hipoteques, ha d’espavilar-se per mantenir un nivell d’ingressos que el permeti fer front a les seves despeses.
De la ja nombrosa literatura publicada sobre aquesta qüestió en els darrers temps, són especialment recomanables els llibres “Catalunya, a la independència per la butxaca” de l’Alfons Duràn-Pich, i “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència” del Modest Guinjoan i el Xavier Cuadras. Tenen edició castellana, la qual cosa permet regalar-la a la gent que no entén el català.