L’IMPOST DE LES GRANS SUPERFÍCIES

 A França fa bastants anys que apliquen un impost a les grans superfícies, la recaptació del qual reverteix en polítiques adreçades a la millora del comerç urbà. I no passa res. I cap partit polític l’ha impugnat mai. Ni tan sols els grans operadors s’han atrevit mai a pressionar al govern de torn perquè el retiri.
La gran distribució francesa, pionera a Europa de la deslocalització comercial dels centres urbans, sempre ha tingut clar els efectes negatius que la seva política d’implantacions ha provocat a les ciutats i pobles francesos i ha pogut constatar que un desequilibri excessiu de formats comercials pot arribar a ser més perjudicial pels seus comptes de resultats que una situació de coexistència entre grans establiments perifèrics i potents centres comercials urbans.
Ara fa unes setmanes, a l’estat espanyol ha arribat la sentència del Tribunal Constitucional que ratifica la legalitat de l’Impost de Grans Superfícies que, aquí sí, havia estat recorregut per un partit polític a resultes de la pressió del lobby de la gran distribució.
Des de la seva creació a l’any 1.999, fruit d’un pacte d’investidura entre CiU i Esquerra, el tribut havia estat en suspens pels processos que es van obrir que en qüestionaven la seva constitucionalitat i per la negativa de determinats operadors a pagar-lo fins que no s’aclarissin els contenciosos. Amb les contades i honroses excepcions de les empreses de la distribució de matriu catalana.
El resultat és que els grans ni han menjat ni han deixat menjar. El pagament de l’impost no els hagués suposat cap canvi significatiu en l’evolució que han tingut en aquests anys, però sí que hagués fet un bon servei a la millora de la vitalitat econòmica i social de les nostres ciutats i a la modernització de els estructures comercials urbanes.
Atesa l’efectivitat legal d’aquesta figura que grava l’activitat de les grans empreses de la distribució, i per altra banda la migradesa d’ingressos de la Generalitat, potser seria el moment d’ampliar els subjectes passius de l’impost i incrementar el tipus impositiu. Mesura que agrairien el 95% de les empreses comercials catalanes, les finances públiques i el conjunt de la ciutadania.