La fórmula de l’esforç s’ha imposat a la dels talonaris. El treball en equip ha vençut als anuncis i a les figuretes. La classe i l’elegància s’han imposat a la xuleria i la fatxenderia. El joc i l’esport han derrotat als diners i als pressupostos inflats. Avui, tothom molts estem contents, perquè s’ha demostrat que qui lluita rep el seu benefici, recull el seu fruit i els seus mèrits es veuen, tard o d’hora recompensats.
Ja era hora que algú plantés cara a la supèrbia, a les males maneres i el no saber estar d’un entrenador que sembla més addicte a l’esport verbal que a l’esport real, malgrat el prenom del seu equip. Ja tocava que algú la toqués tant que maregés els improperis dels impropis. Aquest festival de joc i d’espectacle no s’oblidarà fàcilment i, davant de tot, demostra que el gust pel joc, per la possessió i per la pilota és la millor manera d’estimar l’esport, perquè quedar-se dret veient-les venir no serveix de res, a no ser que sigui per fomentar la mandra.
Felicitats, esportistes.
