- Publicitat -
-
- LES TOMBES FLAMEJANTS
- Fou una pàtria. Va morir tan bella,
- que mai ningú no la gosà enterrar:
- damunt de cada tomba un raig d’estrella
- sota de cada estrella un català.
- Tan a la vora del mar dormia
- aquella son tan dolça de la mort,
- que les sirenes dia i nit oïa
- com li anaven desvetllant el cor.
- Un dia es féu una claror d’albada
- i del fons de la tomba més glaçada
- fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
- Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
- oh Pàtria de les tombes flamejants.
- Ventura Gassol, Poeta, La Selva del Camp 1893-Barcelona 1980. Company inseparable del President Macià, Conseller de la Generalitat repetides vegades, participà en els fets del 6 d’octubre pels quals va ser empresonat, va haver de refugiar-se a França ja el 1936 pel fet que havia protegit gent de tot color polític i religiosos davant la violència anarquista. La seva figura rabassuda i la seva melena el feren una figura popular i inconfusible. A França, en el judici pels fets de Prats de Molló, la premsa li deia el Sancho Panza del Quixot Macià.
Publicitat
