Quina cridòria, quina xerrameca, quin desgavell. El món al revés i el Parlament ple de parla i buit de ment. Els braus, àlies toros, són el tema del dia, per no dir de la setmana. Els enclenxinats, empolainats, embellits, americanats i finets parlamentaris del PP i del PSC queden com els grans defensors de la tauromàquia, dels espectacles més populistes i, en teoria, de baixa categoria, i de les paraules més vulgars i els sentiments més bèsties, expressats d’una manera tan barroera com el mateix zoocidi públic que volen defensar.
Segurament, ho defensen més perquè representen Espanya, allò espanyol i la “fiesta nacional” que no pas pel que representa de patrimoni o de bé d’interès públic o cultural. Perquè no es pot explicar que ells mateixos votin en contri d’altres patrimonis de la nostra cultura i tradició com la televisió en la llengua pròpia, la música en català o la sardana. Prefereixen la sardina.
Que se la confitin, amb tots els respectes.
