Reprenc una nova partida de lemmings (després de la del company Roc, 10 de març de 2008 ; indirecte!cat). I és clar, aferrat als comandaments un es creu invencible, fins al punt de no acceptar més coronació que la de resoldre satisfactòriament cadascuna de les pantalles abans del particular judici final, quan un d’aquests obrers minúscul i fonamentalista, irromprà espontàniament l’escena cavalcant amb un cronòmetre comptant enrere sobre la testa.
Cal una perestroika lemmingniana. I aquesta hauria de contemplar la construcció de temps per al lleure i, alhora, salaris dignes, abolició de l’esclavitud i conductes de consum irreductible. Fins i tot caldria expulsar-los de la dimensió que els redueix a simple joc informàtic. Sense vorejar l’holocaust, però. D’aquesta manera, la possibilitat de generar un conflicte territorial a Second Life, prendria força en la mesura que fos reclamat el dret històric d’un més que imaginari estat lemmingnià, el qual, per qüestió de percentatges, molt probablement, es remetria a fets anteriors a algun rampell de colonització espanyola.
Fet i fet, els lemmings viurien la mar de còmodes. Sempre simpàtics i connexos amb les seves accions. Sempre disposats a solidaritzar-se amb el col•lectiu. Però com no podia ser d’altra manera, apareixeria el conciutadà que li fot puntada a la guitarra. Heus ací el lemming sindicalista, parent del barrufet sindicalista, aquell qui, més lluny d’aquí a l’altra banda del món, pel bé del debat social, fomentava la necessitat de convertir-se a la fe camaleònica: avui blaus, demà verds festuc.
El mateix ens passa a nosaltres, humans i catalans. La incoherència de determinats líders sindicals, ebris de lamentacions i elucubracions que han perdut el nord, crea confusió i sensació de república bananera. Nedar, sempre, a favor de corrent i la butxaca calenta. Ara el nou estatut és collonut, demà “el nostre (espanyol, en tot cas) sistema fiscal i de finançament no juga el paper de distribució que encarrega la Constitució” (Coscubiela. El País, 15.05.08). En què quedem, doncs? Blau o verd festuc?
