Un tema que em preocupa molt és l’eficàcia dels operaris telefònics i de la gent que treballa de cara al públic oferint un servei, sobretot si es tacta d’un servei ínstitucional. Quantes hores hem perdut! Quants matins, quants números marcats, quantes hores en espera! Ja estem una mica farts de tenir tanta paciència -sovint- per a no res.
“El nostre horari és…”, “Les nostres línies estan ocupades…”, “Aquest no és el número correcte…”, “Aquest tràmit el pot fer per internet” o, millor dit, on line. És que potser no es pot gestionar via telefònica? Els ciutadans no tenim cap culpa de la manca d’eficiència, però en rebem totes les conseqüències.
La Generalitat de Catalunya i els nostres ajuntaments haurien de ser exemples de feina, d’esforç, d’eficàcia, de gestió, de compliment i de rectitud. No pot ser que siguem laxes i que mostrem a nosaltres mateixos i als altres unes institucions amb llacunes, amb ombres, amb mancances enormes de funcionament i amb una gestió -sovint- ridícula, i vergonyosa. M’enrabia molt que els telèfons de consulta i ajuda del nostre país siguin sinònims de nul·la capacitat per resoldre els problemes dels usuaris.
I no crec que la millor manera de corregir-ho sigui encarregant informes sobre si els infants coneixen qui hi ha al capdavant d’aquests departaments tan inoperants.
Quosque tandem?
