Per fi, amics del Rival Petit, avui ha arribat l’esperadíssim dia en què torno als terrenys de joc. Després de gairebé un mes lesionat -sens dubte degut a una mala planificació de la pretemporada dels nostres serveis metges i no a cap festa nocturna al Luz de gas de les que organitza el nostre capità Popota-, avui estreno secció. En ella parlaré de qualsevol cosa que se m’acudeixi en els cinc minuts anteriors a l’hora de publicació (no ens enganyem), però dóna la casualitat que normalment això seran temes relacionats amb la idiosincràsia del Barça i tota la gentalla que l’envolta. Per això, i com a acte de bona voluntat, he decidit titular la secció “Idiotasincràsies”.
Comencem. Resulta que, segons el prestigiosos i prestidigitadors diaris El mundo deportivo i Sport, Alexandre Rosell ha aconseguit l’inimaginable, el que ni tan sols va poder fer Jan Laporta: fer callar José María del Nido. Però no de cap manera, eh, perquè el nostru president, quan algú gosa ofendre allò que sent com a seu -per exemple, els jugadors i tècnics del Barça el pernil extremeny-, s’enfada molt i molt.
Sembla ser que la història (amb hac minúscula) va succeir en el dinar de directives d’abans del Barça-Sevilla. A partir d’aquí cito textualment del DOS (Diario Oficial del Sandrismo), perquè no em veig amb cor de superar-ho: “Durante la comida, Del Nido insistió en varias ocasiones en que “Catalunya es una región de España“, lo que motivó que Rosell le parase los pies para zanjar las provocaciones del prsidente sevillista. “Aquí no mezclamos fútbol y política, no jugamos a esto“, le advirtió Sandro. Y añadió: “Catalunya no es una región, es un país con su sentimiento como tal y con sus señas de identidad propias, pero en ningún caso esta junta se dedica a la política“. Ante el claro mensaje de su anfitrión, Del Nido no tuvo otro remedio que cambiar de tercio.” (Sic tot, també els errors d’escriptura com prsidente).
Comprendrà l’intel·ligent lector del RP que obviï les paraules de Del Nido, perquè a mi no m’esclavitzen em paguen per parlar d’aquells que vénen aquí amb el cartell d’antibarcelonista a la mà, sinó dels altres, els que no vénen perquè ja hi són de tota la vida i el cartell el porten tan amagat que no tothom l’ha vist encara.
M’interessen molt més les paraules de Rosell, concretament això de “Aquí no mezclamos fútbol y política”, que em provoquen un sentiment d’incredulitat semblant al que em provocaria Santi Nolla si, després de marcar un gol amb jugada de Jordi Cardoner i assistència de La flecha blanquiverde en un partit de l’Urús, agafés un exemplar del diari que dirigeix, l’obrís per la pàgina que conté l’article “Rosell paró los pies a Del Nido” i digués que “Aquí no mezclamos información y opinión”.
La idea és tan inversemblant i aliena a la història del Barça que no pot ser veritat. Fonts properes a Rosell m’informen que el president no destaca precisament per la seva oratòria, així que li he concedit el benefici del dubte i m’he disposat a ajudar-lo. Després de molt pensar, crec que he trobat unes paraules que expliquen molt millor la idea que volia expressar el Sandro: “Aquí no mezclamos el fútbol y la política que no sea la que me enseñaron mi padre y mi abuelo, que viene a ser la de callar mientras en el Camp Nou y en la Generalitat estemos los de siempre, que a nosotros no nos conviene molestar a nadie mientras seamos los que cortamos el bacalao, que el dinero no entiende de ideologias; así que mejor hacer que la gente se piense que somos apolíticos, o como mucho enfadarnos un poco de vez en cuando y luego a la hora de la verdad nos volvemos a callar, técnica que me explicaron unos amigos en una cena en la Cerdaña que nunca existió”. Li cedeixo a ell i a qualsevol altre directiu els drets d’explotació de la frase, que els situarà a l’alçada d’altres experts en l’art de no fer política com la premsa madridista imparcial i liberal i, en general, tot aquell tan beneit com per pensar que tot el que fan els altres és política i el que fan ells no és res més que la normalitat.
Signat: Més
