El Dietari ja ho demanava fa unes setmanes: l'Assemblea Nacional Catalana havia d'intentar aixecar de nou l'ànim de la gent, un pèl desenganyada amb la deriva de la classe política els últims mesos. Doncs bé, aquest cap de setmana l'entitat ha posat les bases del que ha de ser la reactivació del procés des de la societat civil. “Estem vivint el projecte més il·lusionant i engrescador d'Europa”,”són unes eleccions definitives” i “la independència és l'única oportunitat de canvi” van ser les proclames més destacades de Carme Forcadell en l'acte de divendres a Cornellà de Llobregat davant 2.000 persones.
Per on passa, doncs, l'estratègia que s'amaga darrere el discurs de l'ANC? Agafant com a referència aquestes tres proclames, en primer lloc, per fer mirar a la gent el procés amb perspectiva. No s'equivoquen fent-ho, ja que la gent té poca memòria. On érem fa cinc anys? A l'espera que dotze jutges d'un jutjat corromput i caduc no escapcessin massa un Estatutet d'autonomia, enmig del desànim general de la gent per la crisi i per les poques oportunitats que generava el sempitern joc de la puta i la Ramoneta. I on som ara? Malgrat que el tacticisme polític no ha desaparegut, el poble ja ha trencat esquemes, i els polítics saben que si no estan a l'alçada, cauran estrepitosament. La gent ja ha enfonsat el PSC, i qualsevol pot ser el següent. Això vol dir que els partits catalans es preocuparan d'habilitar d'una manera o altre un vot per la independència.
I això ens porta al segon punt del discurs de l'Assemblea: convèncer la gent que sí, encara que no ho sembli, les properes eleccions són un referèndum per votar Sí o No a la independència. Al primer acte local, un dia després de la posada en escena de divendres, Forcadell ja parlava de “quan el 27 de setembre votem Sí…” amb tota naturalitat. A més, estan fent arribar un document a les diverses candidatures que es presenten a les municipals -i eventualment se suposa que ho faran amb les que es presentin als comicis de setembre- amb condicions. Si les accepten, l'ANC hi donarà suport formalment. L'entitat vol simplificar les votacions: si hi donen suport, és que el partit és independentista i que les seves paperetes es comptaran com a 'Sí a la plena sobirania'.
El tercer punt del discurs és clar: que ningú es vegi temptat per Podemos, ja que no porten la independència al seu ideari i a més no són tan trencadors, sinó que només volen fer un canvi de cromos a La Moncloa: Mariano Rajoy per Pablo Iglesias. I no els hi falta raó. És que va prodigant el líder de Podemos que ens autoritzarà per fer una consulta vinculant a l'escocesa fora de Catalunya? Els líders del PSOE sempre ho han fet, això de posar-se la jaqueta plurinacional al Principat i llençar-la al primer cubell d'escombraries passat el riu Sénia.
En general, doncs, l'ANC ha fet un bon diagnosi de la situació actual del procés i té una bona recepta amb aquest discurs, tot i que serà crucial la decisió de quin acte organitzar el proper 11 de setembre -que ha d'ajudar en el canvi d'actitud de la gent-. Sobretot, però, se la juga ara, quan el full de ruta unitari suposadament s'està ultimant entre els independentistes. Si és insuficient, gens clar i sense prou unitat, també haurà estat un fracàs de l'Assemblea, que té la tasca de ser un dels nexes d'unió entre tots plegats. La tardor passada no ho va saber fer prou bé, així que és la seva assignatura pendent.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
