Seguint la consigna del tovarich Popota, prescindim de l’episodi inicialment previst per avui, relatiu a les participacions (és un dir) del Barça de Van Gaal a la Champions. Ja acabarem de passar comptes a partir de divendres vinent, sigui quin sigui el resultat de dimecres, perquè els comptes tanmateix ja estan fets. Del que es tractava fins dimecres era de contrarrestar una de les principals amenaces, aquesta no pas fantasma, sinó perfectament ublicable a les mateixes coordenades de les redaccions d’alguns diaris esportius barcelonins, a la què de forma fatal i inevitable s’ha d’enfrontar Més Que Un Club amb ocasió de cada final europea. Ens referim al núvol nuclear que emanat d’aquestes redaccions desencadena una mutació que transforma un optimisme i una confiança raonables en un tsunami d’eufòria inconscient i temerària, amb les conseqüències ja conegudes per tothom des que el Conducator va sortir a saludar l’afició culer des de la gespa de Mestalla en els prolegòmens del València-Barça de la temporada 81-82, en què el FCB suposadament havia de guanyar la lliga matemàticament i va acabar perdent 3-0 en l’inici de la caiguda lliure que donaria la segona lliga consecutiva a la Real dels Bakero, Periko Alonso i resta de plantilla que avui despertaria l’interès de Grande- Marlaska.
Des de Greatest Hits, ens veiem en el deure de posar els nostres recursos i la nostra especialitat en documentació històrica al servei de la imprescindible tasca que apadrina Rival Petit. Ens correspon a nosaltres situar antecedents.
La intenció d’aquest episodi és conscienciar l’afició culer que dimecres, els nostres gladiadors no s’enfronten al desgraciat Chelsea, ni tampoc a la legendària llet del Madrid, no. S’enfronten a l’Amenaça Fantasma. La que acompanya el Manchester United i l’ha menat a guanyar totes les finals europees (4) que ha jugat, una d’elles, contra un Dream Team en plena eclosió que havia guanyat la primera lliga quatre dies abans i que era admirat a Europa després d’haver arrasat a la lliga espanyola i haver assolit la final de la Recopa després d’una espectacular eliminatòria contra la Juve. Koeman l’any 92 marcaria el golàs que donaria la primera Copa d’Europa, però de res no va servir el mateix golàs aquell 15 de maig de 1991. Res no va servir contra l’Amenaça Fantasma. La que va empényer Busisolutions a mitges sortides, a Pinilla a embafar-se de pilota en el que havia de ser l’empat que un central va treure sobre la ratlla i a l’àrbitre a anul·lar un gol legal del mateix Pinilla a les acaballes. Pinilla havia de ser el Carrasco del 91. L’Amenaça Fantasma ho va impedir.
Fa 10 anys, a un escenari que recordareu aviat, el Bayern Munich era campió d’Europa al minut 90. Al minut 93, n’era el Manchester United, després que, ja amb Smeichel a la rematada, Teddy Sheringam enganxés mig xurro davant l’àrea petita i empatés perquè tot seguit una pilota perduda rebotés a la bota de Solskjaer i sense que aquest sabés com, s’introduís per l’escaire d’Oliver Kahn. Ells no varen saber com, els alemanys menys, però si seguissin Rival Petit, ho sabrien.
I tot just fa un any, la primera Champions League per al Chelsea i per a la ciutat de Londres era al peu dret de John Terry, mentre Cristiano Ronaldo començava a enfilar el camí del patíbul després de protagonitzar el que havia de ser, era, la cagada decisiva. Però, per primer cop en una final de la Champions, el llençador d’un penal va relliscar fatalment. Com podia ser, si ho tenien a la butxaca? No se’n sabien avenir i encara avui no hi troben resposta … perquè no visiten Rival Petit.
A això s’enfronta dimecres Més Que Un Club, no pas fins ara beneït amb una benaurança divina en les finals de la màxima competició. Encara més difícil. Més?????
Signat: Ròdia
