En les darreres setmanes sembla que s'ha anat conformant el consens que la data del referèndum d'independència hauria d'estar situada al setembre de 2014. De fet, sembla que el 14 de setembre és la data que més consens genera. Vilaweb ja va fer un article analitzant les diferents possibilitats que proposava aquesta data com la més encertada. ERC dubta entre el 7 i el 14 de setembre. El Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN), en el seu informe sobre el referèndum, també fa una extensa anàlisi sobre la data i recomana el període d'entre el 24 d'agost i el 18 de setembre, en el cas de realitzar una consulta referendària, i del 1 de juny al 18 de setembre si s'utilitza una via no referendària. En ambdós casos s'exclou l'11 de setembre, pel fet de ser una data que podria afectar la neutralitat d'aquesta consulta. Finalment, CiU, a través de Rull, ha situat la data en un genèric “segon semestre del 2014.”
Personalment, penso que el 14 de setembre no és una mala data. Potser un pèl llunyana si tenim present la situació límit que patim, però tampoc excessivament llunyana. Allò que penso que és realment rellevant és si aquesta data es fixa amb l'objectiu de realitzar un referèndum unilateral. És a dir, sense tenir en compte allò que faci l'estat espanyol, que sembla força previsible, tal i com exposava en el meu darrer article. Em refereixo, doncs, a si el Govern està disposat a realitzar un referèndum unilateral -precipitant la confrontació amb l'estat espanyol i forçant que aquest faci moviments que el desautoritzin democràticament a nivell internacional-, o bé aconseguint un mandat democràtic del poble català que ens dugui a la independència. Establir la data del referèndum per al 14 de setembre, després d'una diada nacional -que podria ser el darrer impuls per mobilitzar la societat catalana- i abans del 18 de setembre, per evitar l'efecte que causaria un resultat negatiu del referèndum d'independència que farà Escòcia, sembla una opció raonablement correcta.
Ara bé, si el Govern no es veu capaç d'afrontar el repte de realitzar el referèndum amb l'estat espanyol en contra i no està disposat a arribar fins les darreres conseqüències, si tan sols es planteja la convocatòria d'aquest i la suspensió del mateix per part del govern espanyol com una forma de cremar una etapa més; llavors, no té gaire sentit esperar fins al setembre de 2014 a convocar-lo. Si l'estratègia és demostrar que el govern tanca totes les vies sense voler arribar a l'enfrontament, almenys cal cremar aquestes etapes d'una forma diligent, per no abocar el país a la fallida econòmica. Per tant, en aquest cas, el més adient seria anunciar la convocatòria del referèndum els dies posteriors a la gran mobilització popular per la independència que tindrà lloc aquest proper 11 de setembre, i establir la data del referèndum a finals d'any o principis de l'any que ve, uns mesos abans de les eleccions europees.
Cal dir que jo sóc més partidari de la realització d'un referèndum unilateral com a pas previ a la declaració unilateral d'independència, ja que resignar-se en la més que probable suspensió del referèndum per part d'Espanya tan sols significa ajornar -i, per tant, prolongar- l'enfrontament amb Espanya per assolir el mandat democràtic del poble català o l'acció antidemocràtica que deslegitimi totalment l'estat. És per això que, si el Govern decideix convocar el referèndum el setembre de 2014, caldrà que el poble català el forci a tirar-lo endavant fins a les darreres conseqüències. És una estratègia guanyadora si s'aplica amb la màxima convicció i amb tot el poble fent costat al Govern.
