Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

La seducció del mal

“Se hallan a quince minutos de empujar al país al que tanto dicen amar a un callejón sn salida”. “Pueden acabar enviando el autogobierno de Catalunya contra las rocas, reforzando […]

El Dietari del Procés 04/06/2017

“Se hallan a quince minutos de empujar al país al que tanto dicen amar a un callejón sn salida”. “Pueden acabar enviando el autogobierno de Catalunya contra las rocas, reforzando las posiciones más inmovilistas. No seria la primera vez que ello ocurre”.
 

Aquest tranquil diumenge hem estat degustant l'editorial de La Vanguardia que ens ha recomanat llegir i, que per tant subscriu, la líder d'Iniciativa, Marta Ribas. “Aún hay tiempo para la rectificación”, deia avui la reaccionària columna que representa l'opinió oficial del mitjà sobre aquest tema.
 
 
I què som a temps encara de fer? Bé, segons la principal capçalera del Grupo Godó cal, en primer lloc, observar com de malament hem triat el moment per 'liar-la': la Unió Europea fent esforços per redreçar Europa després del Brexit amb Merkel al capdavant, i un Rajoy que “tendrá un papel”. Pobres catalans, quin context més fatal, per no citar la Comissió de Venècia de la que els parlava ahir en Guifré.
 
 
Evidentment, vostès es preguntaran, i què ens ofereixen a canvi de quedar-nos? Home, que no s'han llegit mai el manual de capçalera del comte de Godó? Influir! Segurament Marta Ribas ha trempat quan ha llegit el ventall d'opcions que desplega LV. Amb Rajoy de president proposen que la minoria catalana al Congrés ja sigui per separat o transversalment ofereixi un pacte d'estabilitat a Rajoy i li passi, de pas, la mà per damunt al PNB. Ah, si, l'etern anhel català.
 
 
Als que la teoria peixalcovista pujolista no els motivi prou, els proposen una alternativa: derrocar Rajoy, posar Pedro Sánchez i confiar en la majoria que xifren en 180 diputats que estan a favor, segons ells (majoria absoluta), d'una Espanya plurinacional. I ho reblen així: “no todos quieren decir lo mismo con esa expresión, pero algo está cambiando”.
 
 
Què, com se senten? Noten la sang bullint demanant més i més? M'imagino la senyora Ribas llegint aquest gris matí de diumenge el mateix diari que llegia Duran i Lleida al Palace, tot experimentant aquella seducció pel mal que la fa sentir una política completa, de la Convergència i Unió de sempre, aquella que omplia el cove de peix a Madrid i guanyava eleccions amb majories absolutes a Catalunya a canvi d'anar apaivagant l'anhel independentista.
 
 
El somni que dibuixa La Vanguardia i que Iniciativa compra, a més, és ben possible, i sense més dilacions. El rotatiu diu que demà mateix (!) Es podria constituir una comissió al Congrés sobre Catalunya en la qual Puigdemont podroa anar a explicar-se. Així es podria suprimir la via unilateral i arribaria el momentàs de Catalunya: el Congrés delibera durant un any (i apaivaga el foc), i es busquen solucions que, naturalment, passen per impulsar la dita comissió. I ja està, el Principat torna a entrar a l'eterna rotonda i la màquina expenedora torna a treure peixos, i els polítics catalans a Madrid poden tornar a dedicar-se a vendre esmenes, a la política de veritat que és la del Pont Aeri mentre els seus diaris tornen a explicar-nos que fan moltes coses pel país. Final del problema!
 
 
Dissortadament, el maleït president Puigdemont, encegat a estampar la nau sobiranista contra les roques de la Constitució Espanyola, ha dit que si volen anirà al Congrés, però un cop hagi posat data i pregunta a la democràcia de les urnes. I ICV no tindrà més remei que posar-s'hi al costat, o en contra. Oh, quina pena!

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí