D'ençà de l'aprovació al ple del Parlament del 27 de setembre d'una resolució que establia que es decidiria la data i la pregunta del referèndum abans que finalitzi l'any [1], sembla que el debat per concretar la pregunta s'ha accelerat tant a nivell social com a nivell parlamentari.
Els diversos partits que formen part de la comissió del Dret a Decidir, que serà la que decidirà quina data i pregunta són les escollides per realitzar el referèndum, tenen de moment posicions diverses.
Per una banda tenim ERC i CUP que reclamen una pregunta explícita sobre la independència. Marta Rovira mesos enrere ja va fer la seva proposta de pregunta [2] i aquest cap de setmana Junqueras reblava el clau rebutjant qualsevol pregunta que no sigui directament sobre la independència [3]. La CUP porta al proper ple del Parlament una moció en què es demana una pregunta que inclogui el concepte d'independència política [4].
En el cas de la coalició electoral ICV-EUiA hem vist com la seva coordinadora nacional Dolors Camats s'oposava una pregunta directa sobre la independència [5]. EUiA fa unes setmanes ja va proposar el terme República Catalana com a punt de trobada entre independentistes i federalistes de manera que un cop aconseguit el nou estat ells defensarien que es federés amb Espanya [6]. En campanya electoral la coalició ja havia diferenciat entre Estat Propi i independència obrin la porta a una pregunta que portés a un procés constituent en què la societat decidís si aquest estat seria federat o confederat a Espanya o directament independent [7].
El PSC en campanya electoral va defensar que la pregunta del referèndum havia de ser clara [8]. Però més enllà d'això no hi ha hagut més concrecions. Pere Navarro aquesta setmana reiterava la petició que la consulta sigui legal i acordada amb Espanya i que la pregunta havia de venir de l'acord [9]. Sembla que el viratge dels darrers mesos que està fent el partit els porta cada cop més al bàndol contrari al referèndum juntament amb PP i C's i això els aparta cada cop més de l'eix central del debat de la política catalana que en aquest moments és sobretot la pregunta.
Finalment, el partit de govern i principal al Parlament, CiU, és el què té una posició menys clara i consensuada. Al programa electoral de la federació parlaven sempre usant el terme Estat Propi [10], que ha permès certa ambigüitat i interpretació als diferents corrents del partit. UDC a través de Duran i de la Vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja va exposar que per ells la pregunta havia d'incloure, també, els que volien un canvi de model dins l'Estat [11]. CDC ha demanat sempre una sola pregunta. El seu número 2 ha demanat reiteradament que la pregunta es formuli en termes d'Estat propi [12] [13], malgrat aclarir que per ells significa el mateix que Estat Independent [14].
Com veieu doncs, les posicions són diverses i per tant és difícil a hores d'ara de preveure quina serà la pregunta que acordarà la comissió. A aquestes alçades, això sí, sembla que ja es pot descartar una pregunta múltiple o amb respostes diverses més enllà del sí i el no. L'únic força política que ho ha arribat a demanar ha estat UDC a través de Duran [15] i De Gispert [16]. Fins i tot ICV ja va deixar clar que volia una sola pregunta clara i inequívoca en la seva darrera Assemblea Nacional [17]. Per tant, sembla que l'estira i arronsa serà sobre el terme polític que s'utilitzi per definir el nou estatus polític que el poble català ha de votar.
A grans trets, els possibles termes que podrien usar-se en la pregunta podrien ser Estat juntament amb un o varis adjectius que podrien ser sobirà, independent i/o propi. Una altra opció és la proposta d'EUiA que aposta pel terme República Catalana. Pel ciutadà mitjà sense coneixements profunds en ciència política aquests termes en general, segurament, li semblaran similars o no sabrà quines diferències tenen. Però la formulació de la pregunta és clau per evitar interpretacions esbiaixades tant a nivell nacional, com estatal i internacional del resultat de la pregunta.
El terme més clar, inequívoc i homologable a nivell internacional és el d'Estat independent o independència. És un terme que no permet cap tipus d'interpretació forçada dels partidaris de terceres vies o els contraris a la independència. Dels darrers 13 referèndums d'independència [18] que s'han fet al món, en 9 casos s'ha optat pel terme independència o Estat independent. En 2 més s'ha parlat de separació o secessió de l'estat del que formava part el territori que votava, un terme que també evitava qualsevol tipus d'interpretació esbiaixada. Tan sols en el cas de Quebec es va optar per una pregunta llarguíssima i poc clara que parlava de sobirania enlloc d'independència. Precisament el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) en el seu informe sobre el referèndum [19] analitzava les diverses preguntes que s'havien fet i criticava la de Quebec amb els següents termes: “…en el cas dels dos referèndums del Quebec la nostra opinió és que són exemples segurament menys reeixits en termes de neutralitat. Tampoc ho són en termes de claredat, …”.
Un “Estat Sobirà” és un estat que pot decidir per ell mateix la seva relació amb la resta d'estats. Un estat sobirà podria ser, efectivament un estat independent, però també podria ser un estat confederat amb un altre estat sobirà, com ho han estat al llarg de la historia diversos estats del món [20].
El terme “Estat propi”, tal i com exposa el CATN, és un terme ambigu i polisèmic que permetria incloure en el seu si tant un Estat independent, com un estat membre d'una federació o d'una confederació.
De la mateixa manera, una “República Catalana” també permetria aquesta ambigüitat. De fet, Francesc Macià, ja va proclamar la República Catalana dins la federació de Repúbliques ibèriques.
En el cas que la pregunta opti per un o varis d'aquests darrers termes sense incloure el concepte d'independència política amb un pronunciament majoritari a favor implicaria -segons l'informe del CATN- una demanda de canvi profund respecte el model actual i l'exigència d'un procés de negociació amb l'Estat que podria desembocar en un dels 2 o 3 escenaris anteriorment exposats per cadascun dels termes.
Per tant, tenint present que la negociació amb l'Estat sempre ha estat una via morta i que per assolir la independència haurem de fer una Declaració Unilateral d'Independència amb un aval democràtic del poble català, cal apostar per una pregunta clara que inclogui efectivament el concepte d'independència política. L'única que ens permetrà la internacionalització del procés i l'aval democràtic a la DUI.
