La paraula de l’any

La paraula de l’any 2015 podria ser un mot que comprengui bona part de la complexitat de l’any que ja s’ha acabat i,potser també, del que tot just està començant.
Com cada any, tenim un grapat de possibles paraules en competició per ser declarades la més important o la més significativa:meme, viral, gihadista, procés, deriva, dron, núvol, indepe, cupaire, deriva… Ben segur que cadascú de nosaltres podria afegir d’altres: Jo particularment fins i tot proposaria resumir l’any no en una paraula, sinó en dues: estat islàmic, Charlie Hebdo, o en una frase a l’estil del APM: I la Europea?
Però hi ha una que sobresurt de manera gairebé indiscutible: REFUGIAT. La crisi dels refugiats provinents dels conflictes de l’Orient Pròxim a Síria i l’Afganistan i d’altres com Pakistan, Nigèria o Somàlia ha esdevingut un flux humà que està canviat Europa.
Es tracta ni més ni menys que del més gran desafiament humanitari pel nostre continent des de la fi de la Segona Guerra Mundial, ara fa ja 70 anys perquè els organismes internacionals han confirmat que s’ha superat el nombre del milió de refugiats registrats. Un milió d’aquests van entrar per diverses vies per països del Mediterrani, sobretot a través de Grècia arribat per mar: el nou ‘Mare mortum’. Perquè sobretot no ens hem d’oblidar que molts d’aquests refugiats s’han quedat i s’estan quedant morts pel camí davant la inoperància dels líders i els governs europeus. I per vergonya nostra, els que han trobat refugi a Espanya han estat només 12. Sí, es poden comptar amb els dits de les mans i afegir 2. Res a comparar amb els milions que  hi ha Turquia o als prop de 5 milions de sirians desplaçats.
La indignació no se’ns hauria d’acabar amb la imatge dels ofegats abans d’arribar i les víctimes de la ruta de l’èxode cap a l’Europa benestant que tan bé simbolitzava la terrible fotografia del nen Aylan sense vida a la sorra de la platja. També ens hauria de preocupar el gran negoci que significa aquesta tragèdia per a les màfies que trafiquen i contra les que els organismes internacionals també han estat inoperants. Bé pot ser no del tot no: han aixecat més les tanques de les fronteres o han construït de noves i han mobilitzat l’exèrcit i la policia… Cap canvi ni solució política però si un augment dels pressupostos per construir fronteres.
Per això no hi ha dubte per tant que aquesta paraula continuarà vigent i molt present al nostre vocabulari durant els pròxims mesos fins que sigui substituïda per altres més adients i amb futur com ara integració o solidaritat.
Posar-nos d’acord en el seu significat i la seva definició és el punt de partença per acabar amb ella: les poblacions refugiades són les persones que fugen dels seus països perquè la seva vida, seguretat o llibertat han estat amenaçades per violència generalitzada, agressió estrangera, conflictes interns, violació massiva dels drets humans o altres circumstàncies que han pertorbat greument l’ordre públic.
És curiós pensar que la paraula de l’any 2014 va ser selfie, que defineix molt bé el narcisisme del tipus de societat global actual que predomina. Quina serà la de l’any que estrenem?