No podem menysprear la llibertat mentre cacem mosques davant l'autoritarisme. No podem fer l'orni quan es violen drets fonamentals de l'ésser humà en països que fan certa gràcia estètica. No podem jugar a desacreditar sistemàticament les imperfeccions de la llibertat mentre hi ha cabdills que l'estan amenaçant dia sí, dia també. No podem romandre en la queixa continuada i no aportar res al progrés. En definitiva, no et pots passar la vida lloant unes suposades víctimes sense entendre primerament què han fet elles mateixes per permetre la misèria que les envolta. Si deixem anar tan sols un centímetre de sentit comú, perdrem sempre.
En la història de la humanitat hem pogut percebre i examinar distintes maneres d'imposar criteris i cultures, de conquerir territoris i d'eixamplar imperis. El jueus, per exemple, van oferir al món i als cristians en particular una manera d'entendre la moralitat i la vida espiritual només amb el do de la paraula i de l'escriptura. La Bíblia n'és l'exemple fefaent. El grecs han dominat el món estètic gràcies al seu talent, també sense fletxes ni llances. Els romans, per contra, ens van captivar amb el seu meravellós art del dret i l'ètica, conjuminant, això sí, lleis i espases. A l'altre cantó de la balança, hi trobem els espanyols que s'han passat segles intentant imposar a sang i foc el que molts anys abans els jueus i antics cristians van aconseguir amb la bonhomia i el sofriment. Evidentment, ho han anat perdent tot sense deixar gran cosa a canvi. Són diferents tarannàs i faisons que deixen petja a la humanitat, a vegades d'una forma aprofitable i fenomenal i d'altres inculcant valors paupèrrims i execrables.
Tot això que explico em serveix per mostrar la meva satisfacció i alhora felicitar efusivament els habitants de les Illes Malvines (Falklands), els islanders o kelpers tal com els argentins els malanomenen. Ells amb un aclaparador 99'8% dels vots han triat, com també faran un dia els llanitos de Gibraltar, romandre dins el progrés i el benestar, que és com dir seguir dins l'imperi britànic lluny de l'estrafolària i nociva política argentina. Me n'alegro per ells, han triat lògicament guanyar. Perquè guanyar a vegades no ha de voler dir patir, guanyar significa llegir la realitat i aplicar el pragmatisme. L'imperi britànic té tots els clarobscurs que vosaltres volgueu -i molts que en té- però és una garantia de democràcia liberal sòlida demostrada a bastament en tot el planeta al llarg dels anys. Per això els gibraltarenys mai seran espanyols, perquè volen seguir guanyant i sobreviure en llibertat i democràcia, i per això també els catalans ens hem de plantejar en un tres i no res si volem seguir sobrevivint, no només com a catalans sinó com a persones dignes. Aplicar el pragmatisme en el nostre cas és sense cap mena de dubte guanyar, la resta és allargar el patiment tal com un magre federalista qualsevol preferiria.
