Karl Marx: Mira… mira que has fet!
Adam Smith: Jo? Són ells, jo no he fet pas res!
M: Com que no? Això és culpa teva i no pas d’ells!
S: El què? La crisi?
M: Què si no?
S: Vols que parlem de la URSS?
M: No em canviïs de tema…
S: Ja sabia jo que no voldries parlar de la URSS…
M: Ja n’hem parlat mil vegades de la URSS!
S: Jajaja, és que no me’n cansaré mai!
M: Doncs jo sí, parlem ara de la crisi mundial del món capitalista!
S: Vols que parlem de Xina? Corea del nord? Cuba? Jajaja!
M: Vols que parlem del crack del 29?
S: Val… val… a veure… què passa?
M: Com que què passa! La crisi mundial!
S: Escolta que intervinguin en el mercat no es pas culpa meva!
M: Com que intervinguin en el mercat? Però si justament és el que no han fet!
S: Què no ho han fet? El marcat ha fallat perquè està massa controlat pels Estats. Més clar que l’aigua.
M: No em facis riure… No em crec que diguis això!
S: Primer de tot: l’estat intervé en economia, normalment als països occidentals entre el 40 i 60% del PIB és gasta en
despesa pública. Això ja està modificant el lliure desenvolupament del mercat i per no dir com es controlen els preus, les entrades i sortides de l’oferta i la demanda, la informació a emetre… I si em premets… més d’un govern hi té negocis en el mercat! Aquesta corrupció jo no la vaig teoritzar!
M: Però ara em diràs que el mercat no té fallides!
S: El mercat és perfecte… qui no ho és… és l’home!
M: Va home… és necessari que algú reguli aquest caos que has muntat! Necessitem algú que mantingui uns preus
assequibles perquè tota la població pugui accedir a determinats productes! Sobretot amb el serveis… hi ha empreses privades que no farien negocis oferint escoles, hospitals o altres béns molt més complicats i necessaris per als éssers humans!
S: No ho fan perquè ja hi és l’Estat…
M: Va home… no em facis riure! I què me’n dius de la informació imperfecte? Què me’n dius de l’atur?
S: L’atur és bo… sempre és bo una mica d’atur!
M: Em poses nerviós!
S: Si no hi hagués atur els empresaris haurien de pagar a tothom per igual… ja va bé l’atur… sempre hi haurà algú
disposat a treballar per un sou més baix!
M: I què me’n dius, per exemple, dels oligopolis o monopolis? Quan la classe capitalista ho controla tot! És bàsic que l’Estat reguli qui entra o qui no entra en un mercat i ajudar els febles contra aquells que controlen tot el mercat!
S: Hi estic d’acord!
M: Com que hi estàs d’acord?
S: Home… m’estàs defensant la lliure competència… això és molt liberal!
M: Home jo volia dir…
S: Ets un liberal! Tot el què em proposes són pràctiques dins del meu sistema… accepta-ho! He guanyat! I si segueixes així em veuré obligar a denunciar-te a l’SGAE per copiar a Keynes
M: Keynes es va inspirar en mi!
S: Si home… i jo en Malthus!
M: Keynes ens ha fet molt de mal…
S: Doblada te la va fotre!
M: Però si haig d’escollir entre tu i Keynes prefereixo a Keynes, sense dubte!
S: Així que ja no ets marxista?
M: Sóc marxista de cor… però ara prefereixo que em diguin progressista i…
S: Ara entenc perquè t’has afaitat…
M: …i ecologista!
S: Ecologista! Jaja
M: I el teu mercat ens porta cap a la destrucció del nostre planeta!
S: Se me’n fot… estic content de veure com he guanyat! Ja ho deia Fukuyama!
M: Pobre Fukuyama… el vas fer parar boig! Que apareixés el teu perfil a la seva tassa de cafè va ser un cop molt baix! No pots jugar a ser Déu!
S: Un cop baix…però ara em té com a incondicional i així ho va predicant!
M: No hi ha res a fer amb tu…
S: No…!
M: Jajajaja
S: De què rius…
M: Que et creus molt gran però ningú sap qui ets… En canvi a mi em coneix tothom
S: Qui no es consola és perquè no vol…
M: Jo sóc famós! La meva barba és coneguda arreu! Jaja, a tu et recordaran com a caramel barat venut en capsetes on
sovint el sistema d’obertura s’encalla i no surt cap caramel i després de donar-li uns quants cops te’n cauen dos!
S: Com aquests?
PAAAM PAAAAM !!
M: Qui m’ha fotut aquests clatellots?
SILENCI
M: Per què estàs rient? Has set tu?
S: És la gràcia de tenir la mà invisible!
