A la pel·lícula del Mel Gibson, William Wallace afirma, ” It’s all for nothing if you don’t have freedom” i segurament és per aquest esperit de combat, per aquest risc assumit davant l’incert de la batalla que l’èpica de Braveheart va atraure i atrau encara l’audiència a tot el món. El productor del film, Alan Ladd Jr, era de viatge de nuvis a Escòcia i en veure l’escultura de Wallace plantada a Aberdeen pensà encertadament que estava davant d’un possible fenomen cinematogràfic capaç d’emular l’èxit hollywoodià de Robin Hood, l’heroi de Sherwood.
L’efecte Braveheart va arrelar a Catalunya i molts polítics des d’aleshores resumeixen el seu programa ideal pel cinema català dient: “aquí el que ens caldria fer és un Braveheart a la catalana“ . Amb la sentència expressen sentiments simultanis i sobretot les ganes de veure en pantalla èpica comercial catalana de gran pressupost. Però igual que els projectes cinematogràfics no nats sobre els fets del 1714, l’èpica catalana audiovisual de caire històric no emergeix amb força com seria natural atès l’arrelament del sentiment nacional catalanista i la seva àmplia expressió política, cultural i associativa. Potser el problema d’aquesta mancança no sigui només la falta d’un finançament decidit sinó de concepte.
Llistats
Amb el llibre La ciutat del Born s’obre un altre camí en el relat de la nostra història. L’èpica del text no posa el focus en el mecanisme clàssic de plantar cara i perdre sinó que es centra en els fets que originen la ferrenya i obsessiva lleialtat col·lectiva dels catalans en defensar, aguantar i continuar la tasca proposada. Són dues maneres de veure una mateixa cosa perquè els dos relats surten de dues lectures diferents de la històrica lluita del poble de Catalunya per mantenir la seva llibertat.
Poso un exemple de la diferència. Llegeixes el llibre de l’Albert Garcia Espuche, l’autor de La ciutat del Born, i a qualsevol de les llistes del relat en que s’enumeren continguts, d’objectes trobats al rectangle del jaciment del Born, o llistats del material que tenien en stock a una botiga de Barcelona l’any 1700, vius amb una intensitat agraïda el mateix èxtasi que provoca un altre llibre memorable, El vertigen de les llistes, d’Umberto Eco.
L’enumeració hippnòtica d’objectes va anul·lant la fragmentació dels substantius mentre s’obre a la imaginació una vista panoràmica del dia a dia d’aquells conciutadans i conciutadanes del mil set-cents, de les seves necessitats quotidianes, de la seva activitat. I el cas és que si vols pots parar-te en qualsevol dels objectes llistats i somiejar una bona estona.
Hom pot haver llegit relats de la guerra del 1714 i del setge de la nostra capital, hom pot haver sentit el mateix i emotiu trasbals dels modernistes mirant el Casanovas ferit, amb un fons de baionetes i fum, a la pintura del sabadellenc Antoni Estruch (1907). Potser un 11 de setembre has arribat a percebre a la pell el que devien ser aquells messos d’acció, el saqueig posterior i l’aplicació de l’obsessió de George Prosper Van Verboom, l’arquitecte militar flamenc http://en.wikipedia.org/wiki/Marquis_of_Verboom , que per construir la Ciutadella i poder bombardejar millor qualsevol insurrecció barcelonina va destruir un part fonamental de la ciutat que incloïa la Casa dels Budells, nucli de la indústria del cuir.
Nova èpica
Però això es pot ampliar amb el viatge en el temps que l’Albert Garcia Espuche crea amb les dades que ha recollit, entre d’altres llocs de consulta, dels arxius notarials de Catalunya llocs on, segons explicà en una entrevista, assaboreix la informació viciosament. Aquest historiador ha descobert un format narratiu -que jo crec que se’l pot catalogar com un gènere específic d’èpica- imprescindible per a fonamentar qualsevol intent de renovació de l’èpica catalana audiovisual i més ajustada a les nostres necessitats que Braveheart.
M’atreveixo a dir que també és una bona via per renovar qualsevol altre mena d’us que es faci de la nostra èpica. Vull dir que seria un avenç, crec, si la política catalanista, independentista i sobiranista adoptés aquest sistema ordenat d’anàlisi per definir amb més precisió els interessos col·lectius que han de defensar.
La ciutat del Born és un llibre que argumenta amb una lògica imbatible les raons nacionals de Catalunya: demostra que el nostre pla nacional està dissenyat des de fa molt temps. És la sopa d’all, o l’ou de Colom però l’Albert Garcia Espuche posa especial èmfasi en demostrar que en els segles disset i divuit vam consolidar el nostre destí col·lectiu creant una xarxa interactiva a tots nivells entre la capital, Barcelona, i les ciutats i pobles de la resta del territori. De fet els Borbons i els castellans van intentar dominar el nostre sistema amb una pluja de bombes i bales que van mig destruir la capital. Avui l’estratègia no difereix en els seus objectius i el que foren bombes ara són mitjans de comunicació.
Escola
A La ciutat del Born hi ha episodis i descripcions en nombre i qualitat suficients per armar-se de raó un mateix i per transmetre’n a fills, parents i amics. Amb un format més lleuger seria, n’estic segur, un text escolar objectiu i divertit que qualsevol professor podria manejar i encantar-ne els alumnes amb l’aventura. Seria una manera accessible de fer èpica de proximitat i al mateix temps un exercici original de lectura de la història, perquè presenta l’onze de setembre no com una derrota més o menys futbolística on el que compte és el resultat sinó una anàlisi dels orígens raonables d’un rebuig, del per què s’ha d’anar liquidant el colonialisme castellà de la nostra societat i progressar en la recuperació total de la nostra sobirania. Això, el 1714 ho tenien molt clar: amb els borbons i els castellans, per una raó o una altra, el negoci sempre se’n va a fer punyetes.
