Després de la treva hivernal torna la Champions Li. Just aquest dimecres el Barça disputa el partit d’anada dels vuitens de final al camp de l’Arsenal de Londres. Les peticions d’entrades per part dels socis culers per assistir i donar suport als homes d’en Pep Guardiola a l’Emirates Stadium han superat de molt la quantitat que la junta ha posat a disposició dels socis i les penyes. Sort que la nova directiva de la gent normal ha passat del paupèrrim 80% del total disponible que la junta del malvat Laporta posava a la venda, a l’espectacular 85% que hi dedica la junta del normalet Sandro Rosell. La magnanimitat del nostru president, amb aquest generós increment d’un 5%, pot haver estat la causa -molt probablement- que qui us escriu hagi estat agraciat amb el premi de dues entrades pel partit de Londres. No sabeu com ens agradaria conéixer el repartiment exacte del 15% d’entrades restant i quantes d’aquestes acaben sent revenudes a través de l’empresa Viagogo de la qual el nostru president ha manifestat reiteradament posseir-ne el 5% de les accions. Contó en Expansión que participa con un 5% en la empresa británica Viagogo.com, junto a un grupo de accionistas entre los que se encuentra Andre Agassi. Se trata de una compañía de reventa de entradas de espectáculos, conciertos y eventos que lo pasó mal cuando murió Michael Jackson, pues habían vendido más de cien mil entradas para una serie de conciertos. No se arruinaron porque apenas fueron unos pocos quienes devolvieron la entrada: la mayoría quisieron guardarla como recuerdo. L’empresa participada pel confès fan d’en Jacko i president del Barça, Sandro Rosell, no es va arruïnar, la qual cosa no ens ha de sorprende gens: les entrades aconseguides per sorteig pel mòdic preu de 60 € (49 lliures) ja es cotitzen a Viagogo al voltant dels 700 euros dels quals més de 200 són per a l’empresa de marres. Visca el codi ètic!
I mentre l’empresa del Sandrusku i els seus amics segueix fent negoci a costa del seient lliure del Barça, el vicepresident econòmic continua venent la moto de que la la situació financera del club és molt delicada i que gairebé no hi ha diners per a nous fitxatges. Declaracions fetes la mateixa setmana que Deloitte ha presentat l’estudi Football Money League on conclouen que el Real Madrid i el Barça són els clubs més rics del món. Les dades es refereixen a l’exercici 2009-2010 i es basen en la classificació per facturació, on el Madrid amb 438 milions d’euros supera al Barça en 40 milions. Els 398 milions que va facturar el Barça 2009-10 tripliquen amb escreix els 123 milions de la temporada 2002-2003 prèvia a l’entrada de la junta Laporta. La diferència de facturació amb el Maligne no deixa de ser una quantitat insignificant si considerem que l’abonament del Barça és dels més barats i que els partits de la Champions hi estan inclosos. I no hi ha color si parlem del deute, on el Madrid supera al Barça en gairebé 200 milions d’euros més. Tenim doncs que amb un Barça amb facturació similar a la del Maligne i amb un deute clarament inferior, l’equip del Ser Superior segueix anant de ric, sobrat i poderós, i de plantejar-se qualsevol fitxatge valgui el que valgui, mentre la directiva de la gent normal va de miserable per la vida radiant i telegrafiant que no pot fer front a fixatges com, per exemple, el de Cesc Fàbregas. Encara ens preguntem com és possible que 35000 sossi-propietaris hagin estat capaços de posar el Barça, el millor club de la història, en mans d’aquesta colla de covards pijoculés espanyolistes, acomplexats, losers i plusmarquistes mundials de l’autoodi.
És lamentable haver de suportar periòdicament com el vicepresident econòmic del Barça i del RCTB, Javier (sic) Faus, denigra públicament i posa en qüestió la viabilitat financera del millor club esportiu del món. Vergonyants declaracions amb l’agreujant afegit d’alguna flagrant mentida com les de les darrera roda de premsa sobre l’acord amb Qatar, el qual s’hauria negociat i pactat amb evident contradicció amb el codi ètic autoimposat per la pròpia directiva. Directiva que -com a fidel servidora de la causa monàrquica- ens vol encolomar ara el fitxatge de la cunyada del futur rei d’Espanya i del recent confirmat patró de la Fundació, l’ex esportista i exitós home de negocis, Iñaki Urdangarin, tot i que des de can Pelíkano es comenta que es tractaria d’una iniciativa del vicepresident de la Fundació i colaborador del diari Marca, Gabriel Masfurroll. La gran i desinteressada tasca en benefici dels nens subsaharians que amb tanta abnegació impulsa el nostre president, de ben segur rebrà una gran enbranzida de mans de la políglota senyoreta Ortiz: La hermana de Leticia Ortiz, Telma Ortiz, trabaja actualmente en el ayuntamiento de Barcelona pero, según informa el diario “El Mundo”, muy pronto podría incorporarse al equipo de la Fundación del FC Barcelona. Su experiencia como cooperante además de sus conocimientos de inglés, francés e italiano son algunos de los argumentos por los cuales la hermana de la princesa podría ponerse a trabajar para el barça.
Tot això passa la setmana en que s’anuncia l’acord per la renovació del contracte de Pep Guardiola. Una renovació feta a contracor per una directiva atrapada en el bucle victoriós d’aquest extraordinari perfeccionador de la filosofia futbolística del gran mestre Johan i que tan molesta a la directiva de la gent normal. Ho han intentat evitar de moltes maneres, però com molt bé comentava el camarada Ròdia fa un parell de posts “Premi a part mereix el lloro que parla sobre l’espatlla de Sandro, que fueteja entrenador i jugadors des del GAL, i que en una demostració de rigor, clarividència i fiabilitat fora de tot dubte, lligava la renovació de Guardiola a les de Dani Alves i a Abidal i al fitxatge de Cesc com a condicions sine qua non” Un lloro que ja es mou per Barça TV com si de casa seva es tractés i que va camí de pendre el relleu d’aquest altre gran guru del sandronunyisme i lider de la guardia pretariana del nostru president, l’inefable Enric Bañeres, que ja lamentava l’any 2008 el fitxatge de “un entrenador de Tercera Divisió” i un “titella de Cruyff” i a qui pronosticava una ignició a la foguera per abans de Nadal. Aquí l’enllaç a l’article per si algú s’havia distret. Un article de coleccionista per a vergonya i escarni d’aquest inquietant personatge.
Una setmana on el Barça seguia mantenint la imbatibilitat mentre que els amics de Casillas queien derrotats davant el Mouligne al Friendly Match del mini-bernabeu. Un fet que ha desfermat l’eufòria a una Brunete que ja comença a preparar noves campanyes de canguelo i villarato amb el bonus track del doping dels jugadorts del Barça i el major número de faltes que rep en Cristiano. Com si això de pitar més faltes al Cristiano fos un problema, quan tots sabem que es tracta d’un clar avantatge per un especialista en llançament de faltes.
I tot el mateix cap de setmana que -finalment- el Babe Ruth de la política catalana ha derogat la limitació dels 80 km/h ha implantat la velocitat variable des de Sant Boi a Castelldefels i des de Gavà a Viladecans. Velocitat variable que es modificarà a l’alça els dies que bufi tramuntana i que restarà en stand by quan torni l’anticicló.
Bé, suposo que ja haureu endevinat que com a beneficiaris d’un parell d’entrades per l’Arsenal-Barça… cap a Londres falta gent. I ja que pengem el post des de Londres, on hem arribat fa poques hores, l’acabarem en anglès:
Signat: Urdin-Gorria , a Proud Friend of Raül Agné
Raül Agné abandona la roda de premsa
Aqui la roda de premsa sencera
