Els crits, els insults i les paraulotes del públic del Trofeu Godó, de molts diaris espanyols i d'alguns ministres espanyols al Congrés no són més que que una petita mostra del que pot arribar a fer l'odi. La política de l'enfrontament i de la manca d'escrúpols és el pa de cada dia. Està de moda insultar qui no pensa igual, quan ja fa més de 20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i quan, ara, tornen als sorolls de sabres i les crides a la invasió de l'exèrcit.
Segurament, tot plegat se solucionaria si les persones tinguéssim amor en lloc d'odi, començant per l'amor cap a les pròpies tradicions, llengua, història i símbols, pels propis dialectes i per les persones que ens envolten, pensin com pensin. I no intentem ni imposar ni prohibir. És per això que se'm posen els pèls de punta quan veig que el PP valencià vol retirar els cartells quatribarrats, tal com va fer amb TV3 i amb tot allò que li molesta: prohibir, censurar, trencar, treure, retirar, tancar… En el més pur estil dictatorial i creant odis.
Precisament, pel mateix motiu van agredir un dels músics d'Obrint Pas o han prohibit a la Canal Nou personatges com Ovidi Montllor o Raimon.
