Saben vostés que les rentadores mengen calcetins? La meua rentadora (Juani, jo l'anomene Juani) deu tenir una tènia al fons del tambó, perquè sent una gana insaciable i un veritable plaer pels negres, blancs i grisos marca Domyos de Decathlon. En adquirir-la, no sabia per què sempre trobava el sòl de terra a vessar d'aigua que li eixia per sota (i abans d'engegar-la, cosa estranya). Ara ja ho he esbrinat: és veure'm acostar-m'hi i comença a salivar com el gos de l'esmolador. Sí, és així.
Ja no sé què fer amb tots els calcetins que m'ha deixat coixos i desbessonats dels parells que ha engolit: els faig servir de baieta, de llit per al hàmster, de drap per traure la pols, de mocador improvisat quan m'assalta el refredat, de funda per al mòbil… Fins i tot he pensat de donar-los a l'Assemblea Nacional Catalana perquè els faça arribar als voluntaris de la Via Catalana per la Independència per unir els participants que són maniàtics i escrupolosos i no volen magrejar els palmells suats de la resta de compatriotes. Hui, tornant al cas, m'ha agafat un atac sobtat de còlera quan he anat a estendre la bugada i em faltaven 2 calcetins més. He pensat fer una maroma amb la col·lecció de calcetins orfes que tinc pels calaixos, i enganxar-la al cotxe per remolcar-la i llançar-la a la mar. (Són els sentiments amagats secretament de tot progenitor envers els fills rebels, si són pares ho entendran.)
Però acabe de preparar-ne una altra, de bugada doble de tornada de vacances, i m'ha fet tanta cara de pena que la compassió s'ha ensenyorit de la meua voluntat. Digueu-me consentidor, però li he llançat tres calcetins solts més. El tambó ha començat a girar amb tanta gràcia i alegria que els gitanos d'enfront de casa han tret les guitarres per celebrar-ho. La propera vegada que em vegen entrar en un Decathlon, diguen-me mal pare davant la caixera i el guàrdia de seguretat musculós, que ho entendré.
