BARÇA- ZARAGOZA 6-1
Un fluixíssim Zaragoza permet que Més Que Un Club recuperi la seva millor versió i aconsegueixi una golejada amb regust a les de la temporada passada. El resultat fou sorprenent per alguns. Sobretot, per Carlos Martínez, narrador de partits a Canal Plus a nivell professional i Ultra-Sur en el seu temps lliure, i que al minut 25, després de que el Barça hagués perdonat 4 gols i l’àrbitre un penal als aragonesos, lloava sense parar l’ordre dels visitants i blsmava el que titllava de desert al mig del camp blaugrana (possessió de pilota superior al 70%).
En el bàndol culer destaquem diversos aspectes: 1) Ibraimovich segueix progressant partit rera partit; 2) l’adaptació de Txigrinski serà llarga, dura i difícil, como ho fou la de Koeman en el seu moment; 3) Iniesta, Messi i Márquez estan lluny de la seva millor versió; 4) El gol visitant arriba d’una errada del mimat de la premsa esportiva indígena, fet pel qual no veurem gaires crítiques tot i el que vem llegir sobre Márquez i Bojan després de la derrota contra els russos, i 5) Recordem tres noms: Txiki, Laporta i Cruyff .
AT.MADRID- MALLORCA 1-1
El Pateti salva un punt d’or contra un Mallorca amb 9 que va veure com li xiulaven dos penals. L’empat a poc final permet als matalassers no acabar la jornada a la zona de descens, mentre els alemanys cel·lebren la constitució del nou govern amb un meritori empat a fora. Abel Resino, per la seva banda, ja figura entre la legió d’aturats, igual que els molts candidats als que el Pateti va intentar contractar abans de decantar-se per Quique Sánchez Flores.
VALLADOLID- DEPORTIVO 4-0
Pallissa del Valladolid de Mendilibar al Depor de Lotina, en un derbi clàssic entre dos euskalduns que no van aprendre a parlar en cristiano fins que eren grandets. El públic, auster com és tradicional, es va sentir traït per l’excés de gols. Esperem que la cosa millori en el futur, i Pucela pugui tornar als tradicionals empats a zero o a poc.
SEVILLA- ESPAÑOL 0-0
Er Mehó Equipo Der Mundo empata a res contra l’Apañó en un partit que els pericos van acabar amb 10. Tanmateix, el més entretingut de la setmana perica va ser el dinar de germanor, on es va poder veure a El Otro Raúl negant-se a saludar un directiu talment com si tingués deu anys. Els de Pochettino segueixen amb els seus bons números després del seu esperançador inici de temporada, mentre els locals estan amb la mosca al nas després de la ratxa del Betis als últims partits.
VILA-REAL- MÁLAGA 2-1
Primera victòria del Vila-Real del Txingurri, aconseguida contra l’Euro-Málaga, a qui traspassa el fanalet vermell. I sí, hem dit Euro-Málaga, doncs segons vem veure van amb una franja rojigualda a la samarreta, i no els creiem tan monguers com per dur-la a partits que es juguen a l’interior de la Reserva Espiritual de Occidente.
RACING- OSASUNA 1-1
Aprofitem aquest rocós empat a poc disputat de poder a poder per presentar-vos el senyor de la foto que acompanya la crònica. Com podeu veure en la foto extreta del seu perfil del facebook, es tracta d’un senyor clarament bilingüe i cosmopolita, universalista com tot hispanista i, addicionalment , militant de Falange i Tradición -simpàtica agrupació que va donar la benvinguda al govern de Fatxi i Besugoiti després de la tupinada electoral a la CAB- detingut la setmana passada per diversos atacs a abertzales.
GETAFE- ATHLETIC 2-0
El Getafe guanya l’Athletic agafant-se al manual redactat pel Sinistre de l’Interior, Pérez RuCALbaba, consistent a expulsar diversos jugadors visitants, xiular-los un penal i posar a la banqueta un senyor que té novedoses i originals idees sobre la paraula “rotacions”. I errònies, afegiria.
ALMERÍA- VALENCIA 0-3
El Manito segueix donant lliçons tàctiques a cada pas, i perd per golejada contra un Blavència que torna a aspirar a tot provocant que la seva afició, enrabiada per no poder increpar els seus, s’enrabïi encara més i esperi amb més deler la propera derrota dels d’Emery.
TENERIFE- XEREZ 1-0
El Tenerife guanya el Xerez en un partit dels que fan afició. Concretament, dels que fan afició perquè la gent s’apunti a l’excèrcit, amb l’objectiu inconfessable de ser llençats en paracaigudes a les muntanyes afganes o a la irakiana ciutat de Basora per acabar d’una manera per totes amb tant patiment.
SPORTING- MADRID 0-0
No falla, amics. A mesura que augmenta la campanya de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid contra Benzema i Pellegrini i augmenta la campanya a favor del Que Tira del Carro i el Ser Superior, el Millor Equip de l’Univers va baixant el nivell. Aquesta setmana, un empat a res contra l’Sporting d’un preciado que segueix tapant boques a cada setmana que passa, exactament igual com l’any passat va demostrar que amb un pressupost ridícul i urgències classificatòries es pot optar per jugar a futbol en comptes d’acumular pivots defensius i avorrir el personal.
Davant de la gravetat de la situació, el Rival Petit vol fer una crida a la unitat de tots els anti-madridistes i, anant un pas més enllà, els vol demanar que, en llurs converses, defensin que la culpa de tot la té Pellegrini, que a Benzema li ve gran el Madrid i, com no, que con-los-números-en-la-mano (dir això amb un tò com si algú amb el físic de antiago Segura i l’intel·lecte de Guti ens estigués birlant la txati), Raúl Selección.
Signat: Popota
