BARÇA- BLAVENCIA 2-1
Haig de començar que vaig passar por. Quan vaig escoltar el sandruscu fer aquell sainet de discurs conciliador, vaig pensar que la tasca d’oposició a la colla de botiflers que el sossi-propietari va col·locar al capdavant del Barça seria més difícil que fumigar els sociates de l’Ajuntament de Barcelona. Per sort, el Sandrusku no ens va fallar i, per bé que usufructuant un manual d’estil ja emprat al pleistocè blaugrana -concretament, quan el Bernardo Schuster, èmul moral del sandrusku, va convèncer, mentre negociava el contracte amb els nostres enemics, tota la plantilla per redactar el document del motí de l’Hesperia i després no el va signar amb l’excusa que tenia un tema personal al seu país-, va decidir donar sortida als abundants i més que justificats complexes d’inferioritat que té front el President Laporta donant via lliure a la seva Declaració de Guerra dividint per la meitat el barcelonisme en la decisió que marcarà tot el seu mandat.
Després de pagar-li gairebé 400.000 euros a un simulacre d’auditor incapaç d’entendre la diferència entre viatjar a l’enterrament d’un familiar del primer equip i “las copas de mi empresa” del señorito Faus, el sandruscu va culminar el seu particular GAL contra Laporta amb una votació en la que, tot i haver prohibit que la junta sortint donés la seva versió, ni tan sols la meitat dels presents van votar a favor de la bestiesa que la claveguera mediàtica blaugrana, cega de rencor després que la persona que més han atacat de tota la seva purulenta història aconseguís fer els millors resultats de ídem.
Pel que fa a l’equip, es va imposar per la mínima a un més que decorós Blavencia, per bé que el més important en aquest àmbit fossin les declaracions que va fer el segon capità, Xavi, indignat pels esdeveniments de l’assemblea -entre d’altres coses, perquè un d’aquests jets que el señorito Faus i el seu sicari de 350.000 euros va ser el que el va portar a la final Four de Paris, perquè aquestes joies que el señorito Faus i el seu sicari de 350.000 euros insinuaven que eren per qui sap qui no eren més que els rellotges que es regalaven a la plantilla pel seu rendiment-, i que en la pràctica invoca greus situacions al vestuari, situacions que seran intensificades per la decisió, ja presa, de trencar amb Guardiola, i manar a la premsa afí que comenci contra ell una campanya de desprestigi.
MALLORCA- ESPAÑOL 0-1
L’Apañó s’imposa de penal a Mallorca i es situa a la zona UEFA, motivant a l’unisò l’eufòria perica i el pànic de tots els equips europeus i els operadors televisius amb drets de la competició esmentada.
DEPORTIVO- OSASUNA 0-0
Amb la mediocritat esportiva, futbolística intel·lectual i moral del rosellisme, Depor i Osasuna signen un empat en blanc.
RACING- ALMERÍA 1-0
Poc a res del Racing contra l’Almería de Juan Malillo en un partit sòrdid i ple de coses desagradables, d’aquests que deixen seqüeles psicológiques en jugadors, entrenadors, àrbitres i aficionats, per bé que unes seqüeles força menys greus i més tractables que les que van dur a la nostra flamant directiva, poc més de cent dies després d’entrar al club, a disparar-se en un peu amb una torpesa com no es veia des de l’era Gaspart.
LEVANTE- ERREALA 2-1
Punxada de l’Erreala al camp del Llevant en un partit vibrant i interessantíssim, especialment pels interessats en tal partit. Com nosaltres no som d’aquests, aprofitem la crònica per recordar que nooooooooooo, un periodistaaaaaaaaaaaa que no sap parlaaaaaaar no pot ser en cap caaaaaaaaaaaaaaas el successor del mestre Puyaaaaaaaaaaaaaal.
ATHLETIC- ZARAGOZA 2-1
Amb la mateixa facilitat amb que el PNB se li negocia a sobre a Fatxi i els diputats del molt catalanista PSC voten a favor de blindar el concert basc, la participació dels bascos a l’Ecofin i la cessió de les bonificacions de la SS i en contra del concert català, la presència catalana a les institucions europees i l’accés de la Conselleria de Treball a les bonificacions de la SS l’Athletic es desfà del Zaragoza deixant-lo cuer. Hi ha rumors de que les joventuts aragoneses ja preparen una campanya imaginativa amb l’slogan “Supergay, l’increíble home normal”.
AT.MADRID- GETAFE 2-0
Apassionant derbi madrileny que no treu transendència a l’aconteixement del cap de setmana. La baixa del poltronero Rodia a l’Assemblea del Rival Petit, on la força emergent de la Solidaritat preparava un beuratge amb cianur, urani enriquit i efluvis de Pelikano per situar-lo fora de la circulació en tant que obstacle front la independència a la que ens lidararà la Solidaritat.
SPORTING- SEVILLA 2-0
El Zevisha segueix perdent pistonada i es consolida a la zona mitja de la classificació després de la bombolla dels últims anys. L’Sporting de Preciado, per la seva banda, segueix donant alegries a la seva afició i jugant a futbol com si tal cosa es fes amb una pilota i no consistís en atonyinar-se al mig del camp en híbrid entre el rugbi, la lluita greco-romana i la participació en els apartats de comentaris de les edicions digitals dels diaris.
MÁLAGA- MADRID 1-4
Amb la clarividència i la contundència de l’històric article que va signar sobre l’Assemblea Ramon Besa -en peu- ahir, el Málaga confirma la seva condició de filial pirata dels nostres enemics en un matx que va servir a Cristiano per situar-se pitxtitxi, fent honor a la seva tendència a aparèixer contra equips lamentables i a fracassar miserablement cada cop que se les ha d’haver amb algú amb cara i ulls.
