BARÇA- AT.MADRID 5-0
El Barça trinxa el Pateti amb un nou hat trick de Messi, que sembla estar desenvolupant una gana similar a la que feia d’Eto’o un 9 descomunal a més d’una diana habitual dels monguers de la premsa esportiva barcelonina. Amb el gruix de l’equip agafant la forma, l’argentí es va permetre marcar un gol després de sacar de banda i amb un parell de parets.
Tanmateix, el gruix de l’actualitat passava per l’assemblea de compromisaris, que va recuperar el millor dels glory days nuñistes. La junta va colar totes les seves propostes, el senile power es va desfermar, la gent amb criteri va ser xiulada i escridassada i el català va ser trepitjat, rebregat i anihilat com correspòn a la tradició del sossi. Al final, llum verda a la venda de la samarreta a la dictadura totalitària qatarí -per un import ridícul ben amagat per la junta- amb exhibició geoestratègica de Faus; llum verda per l’iniciativa dels mónguers d’èxit blaugrana de prohibir fumar a l’estadi -els mateixos mónguers que es vanten a la seva web de ser els responsables de l’aprovació del codi ètic-, amb intervenció estelar d’un oftalmòleg de la junta que va assenyalar que fumar provoca impotència; al final, llum verda també per la grada Bada Bing, quedant per un futur proper si la fausteritat imposarà reciclar els bats de la liquidada secció de besibol per crear més ambient.
Així, el pecident va sortir d’allò més content -per bé que mantenint aquell somriure com si l’estiguessin empalant que l’agermana amb Alfonso Arús- i fins i tot es va permetre dir, després del partit, que calia remar tots junts “com van dir el Pep i el Puyal” -no se sap si abans o després de dictar-li a l’inigualable Dagoberto Escocia que titolés amb un revelador, caspós i madrilenyista “manita” la crònica de l’Assemblea de Majares que explica contra qui assumeixen aquesta genteta que estan jugant-.
Emperò, no havien passat ni cinc minuts quan, mentre el somriure de superdotat intel·lectual del pecident surava a l’ambient, Guardiola sacava de banda a la sala de premsa i, aprofitant un parell de parets, defensava públicament la Junta de Laporta i exigia la renovació d’Abidal, en la crítica més important contra una Junta que s’ha sentit d’un entrenador culé des dels glory days de Cruyff. També com aleshores, el Grupo Godotis ha sortit en tromba a donar la cara pel Mal i, també com aleshores, tot el barcelonisme amb un CI superior a 70 no ha dubtat a arrenglerar-se amb el bé, al qual només li va faltar començar la seva compareixença amb un “quina és la teva càmera, Sandro?” reminiscent de la seva també gloriosa roda de premsa al Bennabéu.
SEVILLA- VALENCIA 1-0



El Sevilla guanya un Blavència amb més capacitat auto-destructiva que un sossi davant d’una urna i, amb un poc a res, viu la tragèdia de veure com el Betis té garantit el liderat amb un partit menys.
GRANADA- OSASUNA 1-1



Empat a poc entre dos blocs sòlids i ben plantats al terreny de joc, amb una part per cada equip i disputat a 5.000 km d’una bonica localitat amb alcaldesses en la què l’inigualable i etiquíssim Ricardo Texeira té profitosos negocis amb els seus amiguinhos.
ATHLETIC- VILA-REAL 1-1



L’Athletic de Bielsa segueix progressant sense acabar d’arrencar, per bé que la paciència habitual per aquelles contrades està ajudant a que les coses no se surtin de mare com va passar en les declaracions al congrés brasiler de Teixeirinho sobre les peculiars relacions entre la confederació brasileira i una multinacional esportiva durant els 90.
SPORTING- RACING- ZARAGOZA- MÁLAGA 0







Contundent, massiu, estratosfèric i massiu empat a res que recorda d’allò més la que ens caurà a sobre amb les eleccions generalíssimes que han muntat els nostres enemics el proper 20-N.
LLEVANT- ESPAÑOL 3-1

L’Apañó aprofita una de les seves habituals derrotes fora de casa per auto-expulsar-se jugadors i preparar en condicions la pallissa a rebre pel seu equip senior.
MALLORCA- ERREALA 2-1


Remuntada del Mallorca de Laudrup, que salva la pell gràcies a dos pilotes al pal de l’Erreala, per bé que li convindria més que els que manen al club illenc apadrinessin els casoris dels seus fills/ filles tal i com és costum a can Texeira.
MADRID- RAYO 6-2

Èpica remuntada del Madrid de Mourinho amb només dos penals a favor. Els blancs es situen a zona UEFA i aspiren a tot, per bé que el partit va cedir protagonisme a l’assemblea de majares en versió nacional de la nació de Madrid.
Allí va enviar el Rival Petit una delegació experta en Antropo-sociologia dels Fenòmens Para(Sub)normals, que va detectar el següent: a) xiulades als discrepants; b) recolzament massiu a les delirants tesis del poder, ocupat per Mou i Flo; c) arrenglerament dels analfabets funcionals de la premsa esportiva local amb la junta i d) etc. En resum, quelcom que fins i tot Dagoberto Escocia seria capaç d’entendre, i és que la internacional lletera va sobrada de delegacions.


