BARÇA- VILA-REAL 3-3
Els Germans de la Pampa avorten la celebració de la lliga culé. Ho fan de forma merescuda, jugant bé a futbol i aprofitant-se de l’ambient específicament anti-futbolístic creat al Camp Nou pel sossi, al qui mai cal menystenir llur capacitat de danyar Més Que un Club. Com és sabut, el PR defensa una nova ètica culé amb una nova estètica aparellada. Quan acabi la temporada tindrem temps per recollir un decàleg de normes protocolàries de comportament del qual avancem tres pinzellades. En primer lloc, quan estiguem al Camp Nou i la persona asseguda al nostre costat cometi l’horterada d’aixecar-se del seu seient per fer perpetrar aquest prodigi de l’anti-futbol anomenat onada, li deixarem a la cadira de forma dissimulada unes quantes xinxetes i altres objectes esmolats, sense descartar vessar una mica de pegament instantani. En segon lloc, la setmana passada un membre de la redacció que anava al Camp a recollir les entrades per poder saludar Sa Majestat com mereix el proper Dimecres es va topar de cara amb les càmeres d’Antena Trash, que pretenien usar-lo per gravar un video d’aquests mongers que passen a les seves notícies, i amb molta formalitat li va contestar que preferia estar a la presó que sortir a les seves notícies. No estaria de més, per últim, que els culers que es desplacin a Mestalla portin un boli i un bloc de notes per apuntar les successives lliçons que podran aprendre de l’afició de l’Athletic.
I anem al futbol. A hores d’ara, tot sembla indicar que el Barça es jugarà la Champions amb la meitat de l’equip titular de baixa -Márquez, Abidal, Alves, Iniesta i Henry-. Hi haurà temps per sortir al carrer contra el merdós trofeu que jugarà l'”equipo de todos” el proper Juny, autèntic responsable del calendari indecent que ha afrontat l’equip de Guardiola en l’últim mes i mig. Però no cal lamentar-se. El United és un tros d’equip, però després del Cruyffing d’Stanford Bridge l’equip mereix un marge de confiança. És per això que la redacció del RP ja està treballant en el tema. El de la 13 fa dies que mira fixament una foto de Hleb mirant d’endevinar-hi els trets de Belletti. En Ròdia fa el mateix amb una foto del bacallà Gudjohnsen. L’Urdin-Gorria, per la seva banda, fa el mateix amb Sylvinho. Jo mateix, per últim, estic fent-me amb els mòbils dels peixos grossos de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid per tal que comencin a treure portades d’aquestes talismà que els caracteritzen.
GETAFE- OSASUNA 3-0
Michel debuta al Getafe amb una pallissa a un Osasuna que segueix acostant-se a l’objectiu de la temporada: salvar-se a l’últim partit i celebrar-ho per tot lo alt. En els locals va destacar l’alineació del fill de Michel, expulsat en presentar problemes d’espai-temps al tractar d’actuar amb l’elegància i el senyoriu del seu club d’origen.
SEVILLA- MALLORCA 3-1
El Sevilla, després de reumntar contra el Mallorca, s’acosta a l’objectiu de la Champions, mentre els balears, un cop salvats, poden dedicar-se al que realment els interessa: buscar desesperadament els doblers necessaris per evitar la desaparició del club.
VALLADOLID- NUMANCIA 0-0
Derbi castellà del qual esperàvem molt i, com gairebé sempre que el Valladolid actua com a local, no anàvem errats. Igualtat, centrecampisme, pivots defensius, el deliri a les grades, els terminals de pay-per-view traient fum i, a la fi, un empat a res directe al fetge de tots els presents.
ATHLETIC- BETIS 1-0
Els suplents de l’Athletic li fan un poc a res al Betis abans d’anar a Mestalla a disputar la final de Copa. Els andalusos segueixen en una situació classificatòria compromesa, però la munió de candidats a baixar fa difícil que la propera temporada els camps de segona puguin gaudir de la “simpatia” dels verd-i-blancs.
MÁLAGA- RACING 1-0
El Málaga s’aferra a les aspiracions europees provocant en Michel Platini una sensació dantesca barreja d’otitis, mal de queixal i ladelles amb gota i ciàtica i el dit petit enganxat amb una porta blindada. Un poc a res aconseguit de penal als últims minuts evita que els càntabres puguin certificar llur salvació.
AT.MADRID- ESPAÑOL 3-2
Pateti i Apañó rivalitzen en carències durant 90 minuts esbojarrats que acaben amb un triomf al descompte dels locals, que van remuntar dos gols amb deu jugadors i van oferir a la catalanitat una petita, per bé que llunyana, porta a l’esperança.
RECREATIVO- DEPOR 1-2
El Recre va agafant mesures pel taüt, i amb una derrota a casa contra el Depor s’acosta al pou. Els gallecs, per la seva banda, segueixen competint per les places d’honor contra tots els equips que la premsa espanyola ven com el summum de qui sap què.
ALMERÍA- SPORTING 3-1
L’Sporting segueix rodolant muntanya avall. De fet, ho fan tan i tan de pressa que no es descarta que els sorgeixi un reagrupament. Tenen, això sí, tres partits més per veure si sona la flauta i el seu futbol rep la justa recompensa d’un altre any a primera i, el que és més important, un any sense haver de jugar al Pou.
VALENCIA- MADRID 3-0
Després que Més Que Un Club posés al seu lloc el Millor Equip de l’Univers, els blancs s’arrosseguen 90 minuts a mestalla donant al Blavència l’oportunitat de salvar la temporada amb una pallissa a un enemic especialment odiat després de l’afer Mijatovic. En l’apartat de senyoriu i elegància cal destacar iker Casillas, que compta amb una espècie de bula papal per fer el que li roti sense que ningú el pugui criticar ja que és un bon jan, i que es va dedicar a insultar els recull-pilotes i, com sempre que els blancs perden, a donar les culpes als seus companys.
Raúl Imperial, com sempre.
Apartat de consignes: Gora Athletic Txapeldun!
Signat: Popota.
