BARÇA- ESPAÑOL 2-0
El Barça s’imposa -al derbi metropolità- guardant forces a un Apañó que està fent una segona volta més que esperançadora. En un matx que ha servit perquè tocats com Pedro, Iniesta o Abidal es vagin posant a tò de cara a la final de la Champions que enfrontarà el Barça amb el campió de la millor lliga del món, el més destacat va ser un cop més a la llotja, que no falla a l’hora de deixar-se veure en tota la seva misèria cada cop que l’equip de Guardiola, Cruyff, Txiki i Laporta deixa de golejar rivals.
Cal destacar el cordial dinar mantingut pel Sandrusku amb el seu col·lega perico, que va retornar a la llotja del Camp Nou després que el Sandrusku li hagi perdonat a l’Apañó els 3 milions d’euros del cas Baena. 3 milions que, ves per on, coincideixen amb el què espera recaptar la junta blaugrana a la propera Supercopa obligant els socis a passar per caixa, al més pur estil “pujada d’abonaments i quotes, d’entrada, no”. Més enllà de que els 3 milions d’euros siguin per una bona causa com ajudar l’equip de Samaranch i dels Samaranchs, tal i com mana el codi ètic la junta s’abstindrà prudentment de consultar el flagrant incompliment del seu programa a l’assemblea de compromisaris. Res greu, coses de la gent normal. El vispresident econòmic, Javier Fraus, s’ha abstingut amb la mateixa prudència de comentar res del tema com correspon a un club obert i manat pels propietaris, i ha enviat al bocamoll Freixa a fer karankisme davant els mitjans.
L’altre front obert correspòn a les entrades de la Champions. El Sandrusku, en la línia de regeneració democràtica marcada pel seu seient ètic lliure, ha decidit que posarà a disposició dels socis poc més de 16.000 de les 24.000 entrades rebudes per la final de -dempeus- Wembley. Assegura que 4.000 són per les penyes i, per no embolicar la troca amb temes complexos que tampoc són els que interessen a la gent, passa d’informar com les repartirà. I és que la gent normal de determinades latituts és el que té.
Mentrestant, els de Guardiola estan a tocar de la vint-i-unena lliga blaugrana -nou d’elles obtingudes en els 16 anys de cruyffisme-leninisme- i l’entrenador contractat per Laporta serà el segon de la història del club en ser capaç de guanyar tres lligues consecutives, quedant com a repte per la propera temporada igualar les quatre lligues consecutives que van servir a Déu, també conegut com Hendrick Johannes Cruijff, per fer la seva particular versió de la Revolució d’Octubre al futbol espanyol.
AT.MADRID- MÁLAGA 0-3
El Pateti segueix fidel a la seva trajectòria, inconscient èmula del govern dels millors: quelcom mediocre inflat per una premsa encara més mediocre que no perd ocasió de mostrar la seva capacitat. Pellegrini segueix mantenint el Málaga viu, per alegria del xeic honrat i, per tant, no susceptible de ser llençat al mar pels esquadrons de la vida del premi Nobel de la Pau, que se l’ha quedat.
GETAFE- ALMERÍA 2-0
Sí, vam tenir una setmana apoteòsica: Mourinho mirant porno a l’hotel mentre Guardiola perforava per enèssima vegada els nostres enemics, els cosins de Bildu colant-se a les eleccions, el Madrid esclafat a la Final Four pels nostres cosins sionistes, l’SNP va destrossar l’unionisme a les eleccions nacionals escoceses, Gasol humiliat pels rivals i el seu entrenador, però cal no baixar la guàrdia. El món segueix plè de partits com aquests, els municipis catalans segueixen copats per sociates, el Dioni de la Franja segueix sent el polític més poderós de Catalunya, l’Apañó segueix existint, el camarada Ròdia segueix a sou del CNI… No defallim, companys!
SPORTING- DEPORTIVO 2-2
A base de regals arbitrals l’Sporting de Preciado -en peu- suma un punt d’or contra el Deportivo de Lotina -en peu- en un matx dramàtic per la trascendència dels punts, importantíssims sobretot per la gent a qui li importaven.
HÉRCULES- RACING 2-3
El Racing deixa el taüt de l’Hércules preparat per tal que algú l’enterri la propera setmana, o el tiri al mar, o el recicli, o esperi un parell de setmanetes per fer lloc per instal·lar-hi el grotesc Jordi Hereu i el seu equip de col·laboradors.
ATHLETIC- LLEVANT 3-2
L’Athletic segueix apuntant a Europa després d’una fàcil victòria marcada per les vergonyants martingales de l’actual president García Macua per tal de retardar les eleccions i hipotecar el futur econòmic del club, el que calgui per mantenir l’unionisme a la llotja de San Mamés contra l’atòmica candidatura abertzale que s’està muntant per tornar els lleons al lloc que ens correspòn, çò és, la Champions.
VALENCIA- ERREALA 3-0
Tot i la clara victòria els aficionats locals van poder insultar els seus jugadors a base de bé tal i com els plau fer-ho, fins al punt que Soldado va cel·lebrar un gol insultant els seus aficionats provocant el deliri a les grades. L’Erreala guarda forces per una setmana en què haurà de confirmar llur permanència i, en la mesura que pugui, ajudar l’Osasuna a aconseguir el mateix.
MALLORCA- VILA-REAL 0-0
Derbi pancatalà disputat en horari matinal, en impagable metàfora de l’inexorable evolució de la lliga de les estrelles vers realitats descrites per la premsa nacional de la nació de Madrid com “liga de más calidad que la holandesa o, con excepciones, la alemana“. Després del preceptiu empat a res i el deliri a les grades, tots cap a dinar i a aprofitar la tarda per fer coses útils com llegir els programes electorals de les CUP, la Soli, els republicans i qualsevulla cosa menys la caspa que ens va deixar el Caudillo a la transició.
ZARAGOZA- OSASUNA 1-3
Clàssic partit igualadíssim de la lliga de les estrelles amb dos equips que s’ho juguen tot i retransmès per un canal televisiu ensenya del progressisme espanyatarra, feliçment anihilat pels milions enterrats en comprar retransmissions com aquesta i comprat per un fons basura dels USA que de ben segur en farà un ús més democràtic i més progressista que la caspa borbònica que hem hagut d’aguantar els darrers 35 anys. Al final, una remuntada dels navarresos els acosta a la salvació, mentre els aragonesos viuran una setmana d’infart.
SEVILLA- MADRID 2-6
Cristiano, al més pur estil Anti-Eto’o -que fracassava miserablement a l’hora de lluitar pel pitxitxi, i triomfava amb totes les de la llei quan es tractava de donar la cara als partits en què ens la jugàvem- proclama un Hay Pichichi que fa trempar la premsa nacional-florentinista, destrossada per la presència de Més Que Un Club a la final de la Champions.
Tanmateix, com moral no els falta, el Rival Petit felicita la directiva madridista pel cartell del proper Torneig Santiago Bernabéu -sí, aquell senyor amic del Caudillo que segons la premsa esportiva barcelonina tenia els nostres enemics plens de senyoriu i elegància que s’ha carregat Llourinho, beure per creure-, amb el Schalke 04 del Que Tira del Carro com a convidat. En efecte, si en alguns casos hom parla de finals anticipades, la batalla al cim entre els dos vencedors morals de la present edició de la Champions cal qualificar-la, en tots els sentits, com una autèntica final retardada.
