ERREALA- BARÇA 2-1
Derrota del Barça a Anoeta compatible amb les tesis que els bons catalans hem de defensar en termes de geopolítica del cul d’Europa que comença als Pirineus. És una llàstima que els de Guardiola no es quedessin a Euskal Herria, aïllats sanitàriament del bipolar entorn blaugrana, per preparar com cal la tornada de la semi-final de la Champions com si fos un partit en què et jugues la vida i no una ocasió per fer l’onada des del minut 2 i esperar un 235-0 per, si després succeeix quelcom que et posa el partit en contra -una expulsió, un gol- perdre els papers miserablement.
Els nostres enemics es presenten al Camp Nou sense res a perdre, amb llourinho descarregant de tota la pressió als jugadors i, el que és pitjor, amb l’aventatge de l’impresentable reclamació que, en calent i després d’un partit, al més pur estil Gaspart, va decidir interposar davant la UEFA el President Rosél, i que només ha servit per posar el focus a les impresentables piscines d’Alves, Busquets i Pedro, que a hores d’ara estan a punt de veure com se’ls aplica la doctrina Parot segons demanda la premsa nacional de la nació de Madrid. Voler aprofitar el cop d’efecte dels de Guardiola al Bernabéu per penjar-se medalles al dia següent al Bernabéu sense pensar en els efectes indesitjables patits pels jugadors del Barça implicats marca l’alçada ètica i futbolística de la junta.
Augmentar la intensitat emocional d’una eliminatòria que tenim de cara -quan calia fer-ho després de la decepció de la Copa del Ni-Ni va ser Guardiola qui, més sol que la una, se la va jugar a la roda de premsa del Dimarts mentre els directius romanien amagats com rates- és fer el joc als nostres enemics, i esperem no haver-ho de lamentar com el vergonyós pronòstic de maneta a Mestalla que li va servir a Llourinho per, de moment, igualar el palmarès de títols de Benito Floro a la banqueta del Bernabéu.
VILA-REAL- GETAFE 2-1
El Getafe avança esperançadorament vers l’utopia del Pou gràcies a la remuntada d’un Vila-Real deprimit per la pallissa rebuda a Porto, una pallissa d’unes dimensions similars al ridícul de Llourinho a la roda de premsa posterior a la victòria del Barça.
LLEVANT- SPORTING 0-0
Dos equips que es jugaven molt i als quals els punts els eren necessaris com el menjar empaten res amb el mateix esperit i mètodes amb què convergents i sociates tracten els temes de corrupció al Parlament de Catalunya.
ALMERÍA- SEVILLA 0-1
El Sevilla signa el certificat de defunció de l’Almería amb un poc a res que acosta els andalusos a la UEFA i deixa els locals amb unes opcions de descens més clares que les de Vendímias Arbeloa de seguir les passes de Asier Del Horno en direcció al Valladolid després de les seves estelars aparicions en els partits contra el Barça.
OSASUNA- VALENCIA 1-0
L’Osasuna de Mendilibar suma tres punts amb un poc a res marca de la casa que acosta els bascos a la permanència contra un Blavencia que suma la segona derrota consecutiva, fet que esperem permeti als seguidors blavencianistes esborncar els seus jugadors, tècnics i directius a la recta final d’una temporada més que digne.
DEPORTIVO- AT.MADRID 0-1
El Pateti s’imposa a A Coruña per poc a res en un partit televisat que va aturar la vida del pais i que acosta els gallecs a la zona calenta de la classificació on, tristament, enguany no hi trobem un altre equip blanc-i-blau.
MÁLAGA- HÉRCULES 3-1
El Málaga de Pellegrini deixa l’Hércules amb la mateixa cara que tindrà Hereu el 22 de Maig per la nit i s’acosta a la salvació, mentre els alacantins necessitaran un miracle per no ser recollits pel camió de les escombreries i ser dipositats a l’abocador del Pou. Això sí, esperem que el contracte per la recollida d’escombreries sigui adjudicat a qui toca…
RACING- MALLORCA 2-0
Pur què? Pur què aquests partits infumables? Pur què aquest avorriment? Pur què? Pur què? Pur què?
MADRID- ZARAGOZA 2-3
Indignant robatori al Millor Equip de l’Univers. Just quan Mou anava a fer un canvi per marcar mitja dotzena de gols l’àrbitre va expulsar el matemàtic Carvalho -que es pensava que no tenia cap targeta quan n’havia vist una- impedint la culminació de la remuntada blanca i posant punt i final a les opcions madridistes a la lliga, fet que situa els del tècnic preferit per Bañeres, Migueli i demés analfabets de la premsa esportiva catalana, davant la necessitat de superar l’eliminatòria de Champions perquè els 400 milions de Florentino Pérez no acabin empatant a poc en fites amb l’inoblidable Madrid de Benito Floro.
