MADRID- BARÇA 1-1
Un empat a poc, amb dos gols aconseguits de penal en un matx insofrible, és el resultat del primer round de derbis entre Més Que Un Club i el Millor Club de l’Univers. La tàctica ultra-defensiva dels de Mourinho, que van saltar al camp inferioritzats com l’ERC del segon tripartit davant els sociates, els va permetre evitar una nova humiliació.
MADRID- BARÇA 1-1
Amb la segona crònica de la jornada el Rival Petit inicia una nova manera de relatar els aconteixements de la lliga de les estrelles, més d’acord amb els temps que corren de bipartidisme submoral que només pot servir per a què la lliga de les estrelles sigui encara pitjor i els seus equips tinguin encara més problemes econòmics.
MADRID- BARÇA 1-1
El Barça de Guardiola sentencia la lliga amb un empat a poc al Bernabéu en un partit que els dos equips van disputar amb la mirada fixada a la final de la Copa del Ni-ni al que el Caudillo va designar Cap d’Estat amb l’aplaudiment de sociates, comunistes, convergents i demés estadistes nacionals de la nació de Madrid. Els culers van evitar fer sang quan tenien el matx controlat contra un rival amb 10 i ho van pagar deixant escapar dos punts a causa de la baixada de rendiment propiciada per la lesió de Puyol i la reubicació de Busquets al centre de la defensa.
MADRID- BARÇA 1-1
El Madrid galàctic de Florentino i Llourinho cel·lebra com si fos talment el seu filial de Cornellà-Prat un empat contra el Barça que el deixa sense opcions a la lliga després d’haver plantejar un partit ultra-defensiu i basat en la violència extrema consubstancial al senyoriu i l’elegància que caracteritzen el nacional-madridisme, al més pur estil de la campanya del cadàver polític que encapçala la llista dels sociates a l’Ajuntament de Barcelona.
MADRID- BARÇA 1-1
Aprofitem la cinquena crònica de la jornada per donar espai a altres fenòmens injustament ombrejats per la prevalència dels derbis entre catalans i espanyols per recomenar la lectura de l’interessant títol que apareix a la imatge que encapçala aquesta crònica. El seu autor, a qui tots devem l’encimbellament de persones de la talla de Josmar, ha sofert una conversió de la magnitut de la que va patir Artur Mas quan va entrar a la Moncloa a negociar l’Estatut, i està aquests dies la mar d’indignat, el pobre, perquè troba que debatre la independència al Parlament o acampar a la Ciutadella com s’acampa al Capitoli o davant del Big Ben per denunciar els polítics és quelcom friki. Pobreeeeeeeeeeeet!
MADRID- BARÇA 1-1
A mí, en canvi, el que em sembla friki és injectar un milió d’euros en un diari que es dedica a barrejar l’independentisme amb fenòmens mediàtics protegits i promocionats, en la línia de periodisme pulitzerià de l’e-notícies, per després poder-se escandalitzar com un Sostres de la vida i poder repartir insults i desqualificacions a dojo. I si dels responsables de fer notícies falses com la que assenyalem ja n’hem parlat, des d’aquí un petit record per tots els analfabets funcionals que clicken en aquestes escombreries per després poder donar-se cops al pit plens d’indignació.
MADRID- BARÇA 1-1
I parlant de sub-desenvolupament intel·lectual, el Rival Petit recolza una ordre d’allunyament de 500 km respecte a qualsevol càmera, micròfon o ordinador dels periodistes esportius barcelonins que han dedicat la prèvia del derbi a seguir el joc a Llourinho convertint-lo en centre d’atenció i han dedicat les hores posteriors a fer llourinhisme tot malparlant del molt constitucional arbitratge del partit.
MADRID- BARÇA 1-1
La vuitena crònica de la jornada ens serveix per felicitar el President Rosél per la manera com va saber mantenir-se en tot moment amb els pantalons dignament situats a l’alçada dels turmells davant el responsable de les calúmnies contra els jugadors del Barça. Bé, a ell i a la resta de la seva junta que, en coherència amb el pla d’austeritat i el codi ètic que fa que els jugadors internacionals tornin tard, malament i pagant-se els vols de la seva butxaca, es va desplaçar en massa a la capital -només tres directius es van quedar a Barcelona, el deliri a la llotja-. Només dues persones faltaven en el desplaçament per tal que poguessim parlar de l’èxode més important de catalans des que els dolents ens van guanyar al 39. Una va ser Màrius Carol, que no va poder assistir al perdre’s pel camí i no estar acompanyat per cap adult en plena possessió de les seves facultats mentals. L’altra, el camarada Ròdia, que estava a la redacció de l’Ara inventant-se notícies sobre Jimmy Jump i María Lapiedra que els escrupulosos periodistes reproduïen amb la solvència habitual.
MADRID- BARÇA 1-1
Amb la lliga sentenciada, l’excèrcit cruyffista-leninista que comanda Guardiola es dirigeix a Mestalla, tradicional terra d’acollida pels catalans, especialment pels catalans que militen en organitzacions falangistes. Allí la culerada podrà gaudir una vegada més de la qualitat democràtica del Reino de España -per tal d’evitar que es repeteixi l’homenatge al Ni-Ni de la Zarzuela s’han comprat un equip de sò més potent que les bombes espanyoles amb què Qaddafi està trinxant els libis-, i els de Guardiola, amb Pinto a la porteria, mirarant de fer una nova passa per tal que Florentino encadeni el seu sisè Ningunete consecutiu.
