VILA-REAL- BARÇA 0-1
Amb un gol precedit d’un control amb la mà -que posa en evidència les campanyetes contraproduents de la premsa esportiva barcelonina- i una nova exhibició del porter al que l’amic Sandro volia canviar per Rustu el Barça de Guardiola s’imposa per poc a res al Madrigal i fa un pas fonamental cap a la consecució de la tercera lliga consecutiva, quelcom només aconseguit abans pel senyor al que l’amic Sandro va expulsar del club només prendre possessió.
Les moltes baixes que acumulen els culers i l’enèssima aturada provocada per les seleccions van provocar un joc més deslluït que el que és habitual, fet que ajudarà a que l’equip afronti els quarts de final de la Champions amb la tensió que mereix la dificultat de l’empresa. Amb els mals auguris sobre el futur de Guardiola rondant per l’entorn, caldrà cuidar molt els detalls perquè els ucraïnesos no tornin a retratar el Barça i les indocumentades i prepotents declaracions del president Rosél no passin factura a la final de Mestalla.
ERREALA- HÉRCULES 1-3
Derbi entre equips blanc-i-blaus acabat amb un excés absurd de gols absurds i que acosta els locals al Pou i els visitants a la salvació, esperem que en mesura igual a com les primàries del PSC de Barcelona acosten el partit a la seva enèssima reelecció després de més de 30 anys al poder.
LLEVANT- MÁLAGA 3-1
Derbi entre equips blanc-i-blaus amb similar interès que l’anterior, amb el mateix excés absurd de gols i, al final, el Málaga que trenca la seva bona ratxa talment com si fos un Gaddafi de la vida mentre els locals certifiquen mitja salvació.
GETAFE- VALENCIA 2-4
El Getafe de Michel ressucita el Blavencia d’Emery que, amb quatre gols de Soldado, retorna a la tercera posició, amb la presència a la propera Champions garantida. Els locals es segueixen acostant a la zona de descens amb la mateixa velocitat amb què Fukushima s’acosta a Txernòbil.
ESPAÑOL- RACING 1-2
En una setmana sense vendre cap jugador i amb la bona notícia de que els pericos no han estat capaços de completar l’ampliació de capital que havien llençat -s’han quedat en poc més d’un 60%-, l’Apañó per al feu inexpugnable de Cornellà-Prat contra l’inexpugnable Racing de Santander. En resum, una jornada altament satisfactòria coronada amb la demostració de força de la Soli, que un cop traspassat Ronaldinho als companys d’ERC es prepara per un cicle triomfal.
SEVILLA- ZARAGOZA 3-1
El Zaragoza s’acosta una mica al Pou després de perdre a Sevilla, on Er Mehó Equipo Der Mundo s’acosta a la seva adorada UEFA per bé amb el neguit consubstancial a la bona classificació del Betis.
OSASUNA- AT.MADRID X-X
Cla`ssic partit que serveix per desfermar els rumors de que hi ha cròniques del Rival Petit que es fan no només sense mirar els partits sinó fins i tot passant dels resums i dels resultats. Res més lluny de la realitat, ia profitem per anunciar que sí, que són certs els rumors que assenyalen que el camarada Ròdia veurà tota l’eliminatòria de quarts del Schalke del Mi7o lligat a una cadira amb un aparell per mantenir-li els ulls oberts i fixats a la pantalla.
DEPORTIVO- MALLORCA 2-1
Apassionant 2 a 1 en el partit de Lotina contra Laudrup, que cremen una altra jornada i s’acosten a un final de temporada unànimement desitjat per entrenadors, jugadors, directius i aficionats.
MADRID- DOPING 0-1
El Doping -sí, nosaltres també ens apuntem al senyoriu i l’elegància- de Preciado s’acosta a la salvació guanyant per poc a res de res els neogalàctics mourinhistes, que amb un nou curs d’impotència i precipitació sumen, a aquestes alçades, tants punts perduts com els que va perdre Pellegrini durant tota la temporada passada. Amb tots els ous al cistell de la Champions i la final de Mestalla, el sisè ningunete consecutiu del president que mereixen tots els madridistes -i també els anti-madridistes-, excepció feta del prestigiós trofeu de “campeón de la pretemporada” concedit pel no menys prestigiós diari Marca, estarà a l’abast. per què no somiar?
La dimissió galàctica a la lliga, propiciada pels demencials canvis de Llourinho, va ser acompanyada per la retirada de la circulació de l’Impostor que va arribar a la Moncloa prometent l’estatut, memòria històrica, menys guerres i polítiques d’esquerres, i se’n va havent imitat en tot el seu predecessor i havent-lo avançat per la dreta en no poques ocasions. Això sí, la manera com generosament ha “cedit el poder” -doncs així interpreta, en la més estricta i habitual subnormalitat democràtica, la premsa indígena, que cedeixi a algú altre la melé de patacades electorals del braç polític dels GAL- ens permetrà llegir els darrers panegírics sobre l’incompetent, mediocre, mentider i molt cosmopolita -zero idiomes, as usual- individu que ha ensorrat les esquerres peninsulars durant una colla d’anys.
