BARÇA- ATHLETIC 4-1
Un Barça amb proliferació de baixes homenatja com cal a la melé d’analfabets funcionals que juraven i perjuraven que la plantilla del Barça era rídículament curta, aconseguint una contundent victòria contra un rival en trajectòria ascendent i en posicions europees -a un partit de la zona Champions-. Sí amics, és cert: no omplir la plantilla de bultos sospitosos comprats a preu d’or -què és el que li cobren al segon club del món en facturació, quelcom que també és culpa dels actuals gestors- no ajuda ni a què els cretins de la premsa esportiva barcelonina venguin diaris ni a que els mònguers de les ràdios aconsegueixin audiència, però la cosa no sembla tan alarmant com alguns ens pintaven. En un matx en què els locals perden Ibrahimovic, les bones notícies van venir amb el retorn de Txigrinski i de l’excel·lent actuació dels canterans amb Bojan al capdavant, que van complir amb nota i permeten que l’equip enfili el camp dels nostres enemics empatat a punts i amb totes les opcions.
Com estarà la cosa que, en comptes de criticar Maxwells o Henrys -ara que s’han acabat altres modes com el tir a Ibra, a Valdés, a Abidal o a qualsevol de la llarga llista d’objectius d’aquest càncer blaugrana al que Déu anomenà, amb el seu encert habitual, entorn- o aprofitar la bona ratxa per treure pit i parlar de cangüelo, els nostres enemics estan més aviat callats i amb cara de capó per Nadal, ben conscients de que totes les seves opcions de cara al derbi passen per agafar els 300 milions invertits per Florentino Pérez, muntar un catenaccio com bonament es pugui i esperar algun contraatac, després de l’exhibició dels de Guardiola a Londres.
Tanmateix, les pantalles se succeeixen, i la següent és la tornada dels quarts de final de la Champions. Essent fidels a la seva condició de reproducció a escala 1:1 de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid, el personal d’aquí ven la següent pel·lícula: la setmana passada va quedar clara la infinita superioritat del Barça, que anirà guanyant 3 a 0 al minut 15 si com és la seva obligació encerta de cara a gol, l’Arsenal és una colla de paquets, etcètera. No cal dir que, un cop més, l’erren. No hi ha gaires precedents d’equips que hagin estat capaços de remuntar partits al Barça des que Guardiola l’entrena, i aquest fet, juntament amb la dada de que els londinencs estan a un partit del líder de la millor lliga del món, és suficient com perquè fins i tot el més pajinista -en el sentit de Q.I.- sigui capaç d’entendre que a una semi-final de la Champions no s’hi arriba amb la gorra ni fent befa del rival, com si fossim el Marca.
SEVILLA- TENERIFE 3-0
Er Mehó Equipo Der Mundo s’imposa en un derbi d’inequívoc sabor africà que li permet recuperar una posició a la Champions mentre els nostres aliats canaris s’acosten, una mica més, al negre abisme del Pou.
AT.MADRID- DEPORTIVO 3-0
El Depor de Lotina, que ha posat punt i final a la temporada fa una pila de jornades, infla les expectatives matalasseres amb una contundent victòria que no és sinó una garantia de que el calbot que espera a la propera cantonada als matalassers serà dels que fan època.
GETAFE- ESPAÑOL 1-1
90 minuts després d’una exhibició de centrecampisme, faltes tàctiques, agressions, terminant prohibició de trepitjar les àrees i tot el pack que fa dels partits dels pericos quelcom inoblidable, un empat a poc permet al vestidor espanyolista afrontar el futur amb optimisme i ganes renovades. Sí, és cert: això com algunes coses posen la gallina de piel, altres posen els pèls de punta.
VALLADOLID- VILA-REAL 0-2
El Valladolid es segueix enfonsant a tota velocitat, tendència en què s’ha accelerat d’ençà que el seu Consell d’Administració va decidir acomiadar Mendilibar, que tot i haver fet uns anys més que dignes tenint en compte el patetisme d’un equip com l’esmentat, no va aconseguir els objectius de classificar-los per la UEFA, la intertotto o l’absurda idea de torn que se li posés al cap als responsables del desastre, que purgaran les penes a les llotjes dels camps de segona. Els Germans de la Pampa s’acosten a la zona europea, i si segueixen en llur línia ascendent la propera temporada caldrà tornar a comptar amb ells.
ALMERÍA- MALLORCA 1-1
Empat a poc entre l’Almería de Juan Malillo i el Mallorca de Manzano en un partit disputat de poder a poder, amb les forces parelles i que va provocar el deliri dels televidents, no tant dels que van contractar el partit en pay-per-view com dels que han passat de comprar-se el trasto de la TDT i van poder gaudir d’una pantalla en negre força més interessant.
ZARAGOZA- MÁLAGA 2-0
El Zaragoza suma tres puns d’or contra un combatiu Málaga que va donar la cara però no va tenir sort en un d’aquest partits que conviden a preguntar-se: i si Catalunya fos independent, a quina lliga jugaria el Barça?
VALENCIA- OSASUNA 3-0
El Blavencia guanya amb contundència un osasuna molt desorientat, decebut i desmotivat pel fet que les tres places de descens ja semblen adjudicades, resultant d’aquest fet que es perden els vibrants pocs a res salvadors de les últimes jornades que donen emoció a les temporades dels navarresos.
SPORTING- XEREZ 2-2
L’Sporting es consolida a la zona tranquila contra un xerez que s’acosta al valladolid al mateix temps que s’alluna de l’Apañó en la classificació d’equip menys golejador. En efecte, a ambdós els queden vuit jornades vibrants…
RACING- MADRID 0-2
El Millor Equip de l’Univers guanya per dos a res el dissetè, que a més patia les baixes dels dos centrals, i manté la primera posició de cara al derbi del proper dissabte, en el qual s’espera el retorn de Kaká a l’alineació després del KO contra l’OL. El partit va servir perquè Benzema acumulava minuts de banqueta mentre el Que Tira del Carro corretejava els vint minuts de rigor, en aquesta ocasió en companyia d’un Guti feliçment recuperat de la seva lesió constituïnt, ambdós, un perfecte exemple d’amor als colors que sens dubte mereix una renovació a l’alça per part de valdanágoras, butragueño, zidane, Pardeza i els altres set-cents secretaris tècnics, directors esportius i assimilats que pululen pel Madrid.
