MALLORCA- BARÇA 0-2
Convincent victòria del Barça en un dels desplaçaments més complicats que restaven. Un cop més, ni les baixes en defensa, ni el paupèrrim d’estat de la gespa auspiciat per Kaparrotz ni l’expulsió plenament constitucional de Thiago van impedir que els de Guardiola segueixin complint amb llur obligació, çò és: parlar al camp i lluitar la lliga fins a l’últim partit. Mentre l’entorn segueix mirant d’enfonsar l’equip parlant de cagómetros i arbitratges, el president Guardiola segueix fent tota la feina que no fan els 200.000 membres de l’equip de comunicació del club a l’hora que blinda l’equip de les deposicions intel·lectuals dels bipolars de la Llet Nostra, que han passat de témer per la tercera posició a veure la lliga guanyada amb iguals manques de criteri en ambdós casos.
ZARAGOZA- AT.MADRID 1-0
Nova exhibició del Pateti de Simeone contra un Zaragoza que encadena la segona victòria consecutiva amb un penal a les acaballes d’un partit que esperem es pugui repetir d’aquí no gaire al Pou.
GETAFE- VALENCIA 3-1
Deliri a Blavència, on una nova derrota deixa Emery a punt de caramel per preparar una mocadorada de les que fan època i, qui sap, superar el mono de falles calant-li foc a Mestalla.
ATHLETIC- SPORTING 1-1
L’Athletic confirma la seva desconnexió de la lliga perdent dos punts més contra l’Sporting de Clemente, que va delectar un cop més a la sala de premsa amb un “l’empat és bò, tot i que no ens serveix de res”. Els lleons, perduda tota opció a la Champions, es concentraran a UEFA i Copa: la suma de tots tres fets fa que un no vulgui estar en la pell dels responsables de quadrar els comptes enguany i l’any que ve, de la mateixa manera que voldria estar en les festasses que es preparen a Bilbo.
LLEVANT- OSASUNA 0-2
Derbi entre equips representants del bò i millor de l’espanyolisme foralista que han perdut llurs institucions financeres a mans dels catalans. Al final, els navarresos s’imposen acostant-se a Europa, per bé que la seva demanda a la hisenda Foral de diferir fins al 2087 el pagament dels seus deutes no sembla gaire esperançador.
ESPAÑOL- MÁLAGA 1-2
Molt felices se les prometien els pericos, venjant els merengues i amb un peu a la Champions com aquell que diu, fins que Khameni va entrar al camp per demostrar empíricament per què va voler fugir a un club amb ambició. Un cop més, les ambicions europees de l’Apañó van de la mà de les ambicions independentistes de la dreta catalana, i els discursets i vanes esperances són posats a lloc allà on importa, que és al camp.
RAYO- VILA-REAL 0-2
El Vila-Real de Lotina segueix donant alegries a la premsa nacional de la nació de Madrid i aconsegueix tres punts d’or a l’infern del Payaso Fofó contra un gran Rayo que es va atrevir a intentar-ho amb tres defenses en comptes de començar a provocar auto-expulsions i liar tanganes com els seus veïns.
BETIS- RACING 1-1
Empat a poc de poder a poder en un matx intensíssim amb poc futbol, com correspòn a un derbi entre equips que combinen el blanc, el verd i el negre als seus uniformes i xifres de dos dígits a llur situació classificatòria. Al final, el deliri a les grades, mentre la farlopa corria per Sevilla després de que Arenas emulés els resultats del brillant timonell Artur Mas al 2006.
MADRID- ERREALA 5-1
Pallissa dels nostres enemics, en plena verbena del silenci decretat per Llourinho després de l’enèssima exhibició de senyoriu i elegància dels blancs. Tanmateix, mantenen els sis punts d’aventatge, per bé que després de l’infernal eliminatòria amb l’Apoel començaran a afrontar exigents partits de lliga amb poc marge d’error.
