BARÇA- AT.MADRID 5-2
Més Que Un Club segueix comptant els seus partits per victòries, per bé que queda encara una bona estona perquè l’equip de Guardiola acabi d’afinar totes les armes per posar els dolents -els de fora, i els de dins- a lloc. Així, mentre Maxwell i Txigrinski segueixen llur adaptació, Márquez i Iniesta ja han començat a jugar, per bé que lluny del seu nivell habitual. Com la premsa esportiva barcelonina ja tira d’eufòria, aquest moment és especialment bò per posar de manifest les coses que no funcionen. Com diu Déu, són detalls, però com sempre va dir, els detalls són la clau. En aquest sentit, cal esmentar diverses coses, a saber: 1) Ibrahimovic es va tirar tota la segona part més sol que un demòcrata en una convenció del PPSOE, sense rebre una sola pilota; 2) Idem Henry, que com a més no va marcar va mostrar en diverses ocasions la seva discomformitat al més pur estil Eto’o; 3) l’home del contracte dels 50 milions d’euros, çò és, The Fifty Million Dollar Non-Baby, la nineta dels ulls del Grupo Godotis, Xavi, porta uns partits d’allò més miserables, a anys llum dels companys que, com Messi, Alves o Piqué, no han tingut problemes de lesions al primer tram de la temporada.
D’altra banda, condemnem especialment que la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid no presentés el partit, com va fer l’any passat, com una competició entre Messi i Agüero per veure quin dels dos era més bò. El Pateti, ja situat en places de descens i amb un porter més dolent que el que va ensenyar a parlar en públic a Leire Pajín, segueix el seu esperançador inici de temporada -recordem: l’objectiu és acabar-la amb un descens, guanyant la Champions, i tot això amb maradona d’entrenador-, mentre el Barça segueix entre els tres equips forts que es destaquen de la resta de participants a la lliga de les estrelles.
ALMERÍA- GETAFE 1-0
Derbi entre dos dels nombrosos filials no oficials del millor Equip de l’Univers que corren per la lliga de les estrelles, resolt per poc a res a favor dels d’Hugo Sánchez en un partit igualat, dur, amb defenses fèrries, mig-campistes sòlids, tacticisme i, en fi, el deliri a les grades.
MALLORCA- TENERIFE 4-0
Fa uns mesos, el G-20 va decidir acabar amb els paradisos fiscals. Ara, pretén acabar amb els bonus pagats pels bancs als seus executius. Perquè ens fem una idea de fins a quin punt la cosa és seriosa, la setmana passada vam llegir a la premsa que els executius s’estan fugant amb els seus bonus a paradisos fiscals d’aquests que el G-20 es va carregar fa no sé quants mesos. D’aquí podríem concloure que algú s’està rifant el G-20, i fins i tot especular amb un possible marcador Executius 4- G-20 0. Però no: el resultat correcte és G-20+Executius 4- Pringats que paguem 0.
ATHLETIC- VILA-REAL 3-2
Sí amics, és cert. L’Athletic, com és natural, compta els seus partits per victòries, i encapçala la classificació amb els altres grans de la lliga de les estrelles després d’un excel·lent partit en què els lleons van tornar a demostrar per què serveix el cap. Aquesta privilegiada situació classificatòria de Un Cas Únic en el Futbol Mundial em permet fardar d’equip, però no deixo d’observar que tampoc no hem de caure en un excés de confiança, ja que Madrid i Barça intentaran posar-nos les coses difícils.
OSASUNA- SEVILLA 0-2
Vet-ho aquí un matx que mai es queda curt davant les expectatives. Els Osasuna- Sevilla són un desafiament per músculs, ossos, tendons, cartílags, ungles, dents, cabells, pell i, en general, tot allò que es pugui trencar, esquinçar, arrencar, colpejar o enblauir. Al final, només una vermella, però amb molta qualitat, a l’igual que Camacho jurant en arameu a la banqueta i a la sala de premsa.
VALENCIA- SPORTING 2-2
El Blavencia ho tenia bé per unir-se als tres grans en les primeres posicions: marcador a favor, i jugant a casa contra un Sporting amb deu. El que passa és que no volien seguir decebent l’afició, i es van deixar empatar per permetre que el públic de Mestalla es pogués donar el gust d’insultar-los i criticar-los.
DEPORTIVO- ESPAÑOL 2-3
Victòria d’un bon Apañó a Riazor, on van dictar sentència les abundants baixes de patums periquites començant per el otro Raúl. Els pericos abandonen temporalment la zona de descens, mentre els gallecs es queden a la zona tranquila. Com a detall curiós, us deixem que endevineu quin dels dos entrenadors va obligar a un periodista català a canviar d’idioma per acceptar una pregunta a la sala de premsa, i quin no.
ZARAGOZA- VALLADOLID 1-2
Nefast dia a Zaragoza, on els locals no només van perdre contra un equipet que encara no havia guanyat sinó,el que és pitjor, no van ser perjudicats en cap moment per l’àrbitre, impedint aquest fet que poguessin fer el ploricó com és el seu costum. Paciència…
MÁLAGA- RACING 1-2
Després d’un partit d’infart, el Racing s’imposa a Málaga i dóna un pas de gegant en les seves aspiracions europees. O no. L'”o no” no té perquè referir-se necessàriament a lo del pas de gegant , ja m’enteneu. En fi, que fer cròniques de partits absurds com aquests no és cap regal del cel…
MADRID- XEREZ 5-0
El Xerez ho tenia clar, i es presentava al Bennabéu havent marcat les seves línies vermelles i en ferma posició negociadora, talment com si fos el tripartit negociant el finançament. Al final, se’n van endur cinc, després d’aguantar el tipus setanta minuts i estant molt orgullosos de tot plegat, que de fet els deixa cuers i sense haver fet un sol gol. Res greu, coses que passen.
En el Millor Equip de l’Univers, les bones notícies les posa Cristiano. En veritat us dic que les bones notícies d’enguany seran les que ens donin Cristiano, El Que Tira Del Carro i, potser, Sergio Ramos. Aixímateix, les males notícies vindran de la mà de Benzema, Diarra i, potser, Kaká. En l’apartat de folclòric, l’assemblea de compromissaris va aprovar un deute més gros que la proporció de pilotes que hi ha al PSOE-GAL, i Florentino Pérez, el president de tots els madridistes, va assenyalar que aquesta temporada eixugaran 200 milions d’euros de deute, el deliri a la platea.
Signat: Popota
