ERREALA- BARÇA 2-2
El Barça de Guardiola roman imbatut i encadena el segon millor inici de temporada dels quatre anys de guardiolisme-leninisme. El punt d’or obtingut a Anoeta contra els nostres bons amics de Bildu serveix per iniciar la X temporada del Rival Petit, començada com cada any amb la Diada en el ben entès que ni el que fa el camarada Ròdia via Internet és sexe, ni el que es fa al Parlament de Catalunya és política ni el que hi ha a l’Agost és futbol.
Pel que fa al Barça, de no pagar les nòmines s’ha passat a fitxar per gairebé 80 milions d’euros i presentar un projecte de remodelació de l’estadi de més de 200, en la línia de credibilitat gaspartiana que en matèria econòmica caracteritza l’equip del Mágico Faus, que qui sap si ja té a la reserva un nou patrocini del Ku Klux Klan per fer front a les despeses per la sanció de la UEFA pels exemplars i afortunats -els va tocar a tots junts sense que el club hi tingués res a veure diuen- barcelonistes que van encendre bengales a Mónaco.
Com és costum, els analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina ja han dictat sentència asseverant que els fitxatges són la pera i que els de Guardiola havien guanyat tots els títols a l’Agost. Nosaltres, com tenim cervell i el fem servir, esperarem a veure tot mentre gaudim amb l’equipàs que van muntar Txiki, Cruyff, Laporta i Guardiola.
RAYO- ZARAGOZA- RACING- LLEVANT 0
Un bon empat a res amb centrecampisme a dojo, equips sòlids i ben plantats, el deliri a les grades i dos milionets més pel foradet dels diversos equips amb quatre de bonus per Roures, que ja deu estar fent les maletes cap a Brasil o a fer companyia al plorat Cogul a partir del 20-N.
BLAVENCIA- AT.MADRID 1-0
El Blavència estrena la temporada a casa amb un decebedor poc a res que va impedir que els aficionats locals poguessin escridassar els seus jugadors. El pateti, per la seva banda, encadena la seva segona jornada sense marcar després de deixar-se 40 milions en un davanter en una operació que de ben segur haurà fet les delícies de les sucursals bancàries de les Illes Caimán.
VILA-REAL- SEVILLA 2-2
El Sevilla empata a última hora contra un Vila-Real que va remuntar amb deu. Qui no es conforma és perquè no vol, però això és una mica com ser un país tan sòrdid com per ufanar-se de tirar-se una diada revindicant quelcom aconseguit fa 30 anys o donar-li la màxima condecoració d’un Parlament a un entrenador de futbol. Com estarà la cosa i quin personal haurem tingut governant-nos després de la broma macabra de la transició perquè el premi de Guardiola tingui tota la lògica del món…
ESPAÑOL- ATHLETIC 2-1
L’Apañó trenca l’esperançadora dinàmica amb què ha començat la temporada guanyant el nou Athletic de Bielsa, que tot i la millora segueix donant símptomes d’immaduresa. En l’apartat d’incidències cal remarcar que cap jugador local va aprofitar el partir per expressar la seva intenció d’abandonar els pericos, i que ens sumem a les peticions per tal que el Parlament convidi uns quants Brigadas i els regali un pin.
BETIS- MALLORCA 1-0
Poc a res del Betis contra el Mallorca, en un resultat que passa a ser el principal argument del braç polític dels GAL de cara al seu enfrontament electoral amb el braç polític de l’església catòlica.
OSASUNA- SPORTING 2-1
Talment com si fos un convergent davant un d’aquests peperos que ens han colat els millets, perdó, els millors a totes les institucions que han pogut de Catalunya, l’Sporting es deixa guanyar per un sòlid Osasuna. Això sí, en comptes de fer discursets de plans B i de pactes fiscals tan possibles com que li creixi pèl -o dignitat- al Dioni de la Franja, els asturians van reconèixer com a tal la derrota i van mostrar propòsit d’esmena.
MADRID- GETAFE 4-2
El Millor Equip de l’Univers sentencia la lliga contra un dels seus filials amb un penal inventat amb els clàssics senyoriu i elegància consubstancials a la seva essència.
Hi ha dos tipus de països. Aquells en què el cap d’Estat acumula més patrimoni que la suma de tots els diputats -Qatar, la Líbia de Qadaffi, l’Egipte de Mubarak, el Reino de España, etc.- i les democràcies civilitzades. Com cada temporada, el RP convida els seus lectors a col·laborar amb nosaltres en particular i, en general, amb tots aquells que volem viure en una democràcia civilitzada i no a la monarquia borbònica del PPSOE, i que preferim un club guardiolitzat que un que dóna el nom del museu a un condemnat i és presidit per un senyor l’empresa del qual ha estat registrada per la policia en un cas de frau. Sí, com als glory days ens hem d’assabentar per la premsa extrangera.
Signat: Popota.
