SEVILLA- BARÇA 1-1
En un partidàs, el Barça de Guardiola roman imbatut a Sevilla després d’estavellar dues pilotes als pals, veure com els rivals treien dos gols sota els pals i com l’àrbitre n’anulava un altre. Aquest últim fet provocarà de ben segur reaccions llourinhistes en els més funcionalment analfabets d’entre els sossis, i tres minuts després de que l’àrbitre xiulés el final ja piulava contra els -sic- “arbits” el germà del President Rosél.
Tanmateix, més valdrà que l’equip no es despisti amb bretolades i victimismes d’èpoques feliçment passades, i que segueixi en la línia creixent de les darreres setmanes. El partit va servir per tornar a veure un gol de Bojan, injustament detestat per la culerada per no estar a l’alçada dels tres cracks que ocupen habitualment la davantera del Barça.
La mala notícia de la setmana va venir, com és habitual, de la llotja. Així, el President Rosél ha inaugurat, juntament amb altres bípeds de gran dignitat institucional -entre els quals un ministre feixista, un editor neofalangista i el president madridista- un fòrum empresarial Barcelona- Madrid per tal de posar ènfasi en allò que ens uneix.
LLEVANT- MALLORCA 1-1
Vibrant empat a poc al derbi pancatalà en un partit amb una part per cada equip, amb molt migcampisme, amb les defenses imposant-se als atacs, amb poc caviar de cara a la galeria i, això sí, amb tones i tones de patates per garantir que tothom, començant pels propietaris dels drets televisius, acabés ben embafat i desitjant que una combinació de terratrèmols, tsunamis, accidents nuclears i articles de Pilar Rahola que posés fi al dantesc espectacle.gua
ERREALA- MÁLAGA 0-2
Pellegrini segueix sumant a la desesperada per mirar de salvar el Málaga, talment com si fos un dels integrants del govern dels millors mirant d’enriquir el seu curriculum falsificant títols quan l’única orla en la que figura és la de la universitat de la vida amb Montilla, Patxi López, el Borbó o El Que Tira del Carro.
ESPAÑOL- DEPORTIVO 2-0
Els pericos guanyen un Depor amb deu i perden un altre jugador pel que resta de temporada. Si segueixen amb aquest pas, al final tindran més seguidors que jugadors, i consti que al dir seguidors no comptem els que tenen doble militància compartida amb el Madrid.
ALMERÍA- AT.MADRID 2-2
El Kun fa revifar el debat Kun- Messi auspiciat per la premsa nacional de la nació de Madrid amb dos gols que serveixien perquè el Pateti sumi un punt d’or contra un Almería que té un futur més negre que els que, com Bertran i Ridao aquest cap de setmana, s’entestin a incentivar una competició absurda entre la Soli i ERC la primera víctima de la qual ha estat la carrera política del President Laporta.
ZARAGOZA- VALENCIA 4-0
Per fi alegries a Blavència, on després de molts mesos imbatuts dues derrotes consecutives posen en risc l’entrenador i permeten els soferts seguidors blavencianistes preparar-se per insultar els seus tècnics, directius i entrenadors com en els seus millor moments.
VILA-REAL- SPORTING 1-1
Un Sporting amb nou aprofita un penal regalat per empatar a poc un Vila-Real que va acusar el partidàs que va fer a Alemanya el passat Dijous. Els locals mantenen una distància de seguretat amb els cinquens, mentre els visitants tenen deu jornades plenes d’emocions per endavant.
OSASUNA- RACING 3-1
Osasuna segueix distanciant-se del descens amb la mateixa velocitat amb què ZP està cavant la fossa del braç polític dels GAL, generosament ajudat per tots els compañeros amb especial esment per la sucursal catalana -sí, els del temps difícils, gent seriosa que critiquen les salvatges retallades de Mas mentre recolzen que Salgado li exigeixi encara més retallades- que s’encamina cap a unes municipals que omplen d’esperança tots els catalans de bé.
MADRID- HÉRCULES 2-0
Dos gols de Benzema acosten els nostres enemics a cinc punts a la setmana en què es juguen superar els vuitens de final de la Champions als quals els van confinar Cruyff, Laporta, Txiki, Rikjaard i Guardiola. L’Ésser Superior ho va cel·lebrar donant suport a Llourinho i reconfirmant el senyoriu i elegància consubstancials al Millor Club de l’Univers -que, aclarim pels que tinguin la desgràcia de ser consumidors de premsa esportiva barcelonina, no fa diferències entre els plors del portuguès o el Valdanágoras entrant al vestidor d’un àrbitre al descans per dir-li el nom del porc-.
I no només això: els galàctics, crescuts per l’imminent assalt al liderat i amb el triplet a tocar, han decidit reclamar a la federació millors arbitratges, com als glory days, i exigint controls anti-dopatge pel Barça ja que, segons insinuen, els jugadors culers -i els de tots els seus rivals en Champions dels darrers set anys- es dopen.
La gravetat de les acusacions justificaria no només que els ineptes que hi ha darrera de la persecució judicial del president que ha situat el Barça com a millor club europeu prenguessin cartes en l’assumpte, sinó que el Barça trenqui demà quan es llevi el Sandrusku totes les relacions amb el Madrid i que, en aplicació del codi ètic, el propi president es doni de baixa del Fòrum empresarial que comparteix amb Florentino Pérez. Tanmateix, el més segur és que tan bon punt es llevi, el President Rosél agafi l’AVE i es planti a Madrid per demanar disculpes pel dopatge dels jugadors blau-i-granes.
p.s.: Aprofito per difondre que el camarada Ròdia ha demanat ingressar al Fòrum Madrid- Barcelona, una condecoració pel Conde de Godó per fer La Vanguardia en català i deu anys de temps per veure si els Millors se’n surten al Govern de Catalunya.
