VALENCIA- BARÇA 0-1

Tot i l’hèrnia de Catalunya, un gol de Messi permet al Barça de Laporta, Txiki, Cruyff i Guardiola guanyar el primer partit de la temporada al sempre difícil Mestalla i afrontar l’últim terç de la temporada en una posició òptima.
El blavencianista Navarro es va quedar a la banqueta després de la seva estelar exhibició de cops de colze a la jornada anterior, doncs una cosa és atrevir-te amb uns bascos de capa caiguda i una altra de ben diferent és haver-te-les amb uns rivals disposats a escindir-se i esclafar-te a la menor oportunitat.
VILA-REAL- HÉRCULES 1-0


Derbi blavencià a mata-degolla, talment com si fos la Solidaritat després d’haver entrat al Parlament, snif. Al final els locals s’imposen amb un poc a res, i és que al final triar el moment de vendre Ronaldinho no és sempre fàcil.
ESPAÑOL- MALLORCA 1-2
L’Apañó es deixa remuntar a casa. Els pericos se les prometien gairebé tan felices com Portabella després d’haver torpedinat amb èxit la línia de flotació de la Soli. A la segona part els mallorquinistes els van canviar la cara, talment com farà la CUP amb una, snif, desnortada ERC, que en comptes de dedicar-se a batallar vots amb els sociates i els federalistes de nyigui-nyogui es dedica a incorporar perfils que, per bé que tinguin un efecte important a la Soli, impediran que es puguin recollir els fruits de la feina dels tripartits a l’hora de ressituar el partit a l’esquerra.
GETAFE- AT.MADRID- ALMERÍA- RACING- ERREALA- LLEVANT 1-1-1-1-1-1








En un partit amb molta igualtat, molt centrecampisme, amb les defenses imposant-se als atacs, amb pivots defensius molt tàctics, sense concessions de cara a la galeria, amb l’espectacle inherent a la lliga de les estrelles, amb el deliri a les grades, tots els equips implicats assoleixen un punt d’or gràcies a un massiu i dolorós empat a poc que va fer les delícies dels presents i dels cronistes mandrosos que comencen a sentir odi pels partits d’equips absurds.
SEVILLA- SPORTING 3-0


Amb la mateixa facilitat amb què la Soli esclafarà els 132 diputats que li fan d’oposició, amb la mateixa facilitat amb què les CUP es menjaran els regidors botiflers arreu dels Països Catalans, amb la mateixa facilitat amb què Tardà i els seus dos companys esclafaran els 347 diputats que li fan d’oposició al Congreso, i amb la mateixa facilitat amb què Tremosa, Junqueres i Romeva esclafaran els centenars, o milers, o centenars de milers d’eurodiputats que soposen a la llibertat dels catalans, el Sevilla es desfà d’un Sporting en inferioritat numèrica.
ZARAGOZA- ATHLETIC 2-1


Amb la mateixa traça amb què la Solidaritat ha gestionat el redimensionament del paper de Laporta al partit, l’Athletic torna a llençar un partit a la segona part. Per si això fos poc, per primer cop a la història cap dels 13 jugadors alineats per Kaparrotz era biscaí. Això sí, com diria el sandrusku no hi havia cap negre.
OSASUNA- DEPORTIVO 0-0



Comentava homencat, via Twitter, que els abertzales farien bé en emular els independentistes catalans, ja que seria físicament impossible que la fiscalia de RuGALcaba donés abast a l’hora d’ilegalitzar els diferents partits, escissions, moviments, associacions, plataformes i fòrums que ens acrediten com un col·lectiu amb una vida interior equiparable al de les esquerres italianes. En resum, molt més divertit i interessant que l’empat a res del Reyno de Navarra, i molt més presentable que col·locar tot de comisaris polítics del Dioni de la Franja a l’acció exterior de la Generalitat, que la Consellera de Justícia aconselli al personal “valentia” per presentar recursos en català al Tribunal Supremo o acotar el cap per complir els plans financers que decreta el govern més desastrós i incompetent d’Occident.
MADRID- MÁLAGA 7-0



Després d’una galàctica exhibició de senyoriu i elegància de Llourinho, el Millor Equip de l’Univers li clava set gols a un Málaga que a les sis baixes que tenia va afegir reservar sis jugadors més pel matx del cap de setmana que ve. Com sempre que juga partits decisius, Cristiano es va fartar de fer gols, fet que emperò no servirà per fer ombra a una enquesta del prestigiós diari Marca en què el 80% dels lectors -sí, jo també vaig votar que sí- defensaven el retorn del Que Tira del Carro.
Els autors dels set gols es presenten a l’últim terç amb opcions, per bé que a set punts del líder i amb la màfia en contra del calendari, que segons ha comprovat la redacció del Rival Petit els perjudica ja que, a diferència dels de Guardiola, han de jugar dos cops contra el Barça.


