MALLORCA- BARÇA 0-3
Amb quatre baixes importants i la baixada anímica provocada pels mateixos analfabets funcionals que fa un mes donaven la lliga per guanyada, el Barça s’imposa en un mal partit a Mallorca i consolida el seu liderat al capdavant de la lliga de les estrelles.
La setmana va estar marcada per la compareixença televisiva de Rosel, en la què va a venir a dir que Alves era un retardat i va reincidir en les tesis racistes que ja va apuntar contra els jugadors negres i contra els indesitjables als quals ha impedit l’accés a la condició de socis d’un club que fins la seva arribada havia estat obert a tothom. El símbol sexual de la redacció del diari GOL va mostrar que el temps no passa per ell, i segueix tan incapacitat per la dicció en públic com el dia en què va arribar al càrrec.
AT.MADRID- SEVILLA 2-2
Dos equips enfonsats, sense rumb ni projecte i amb aroma falangista a la llotja empaten a dos al Calderón seguint amb llurs mediocres temporades. Almenys, que no guanyés cap dels dos evita espectacles de vergonya aliena com els que cada cop que obra la boca protagonistza el nefast, malgastador i incompetent alcalde de Barcelona, molt satisfet de la seva victòria a les primàries en què el pes dels endollats a l’ajuntament va resultar superior a l’escàs vot dels simpatitzants sociates de la capital de Xarneguistan.
SPORTING- ZARAGOZA 0-0
Partit disputat de poder a poder entre dos equips que es jugaven molt. Com era d’esperar, les urgències es van imposar al futbol, i el preceptiu empat a res que pot valer el seu pes en or al final de temporada va dur el deliri a les grades i deixa ambdós equips liderant la prestigiosa categoria de màxims empatadors.
APAÑÓ- ERREALA 4-1
Pallissa de l’Apañó a l’Erreala en un partit que va servir perquè l’inigualable, inimitable i impresentable amic del sandrusku que presideix l’Apañó declarés que no podia estar més pendent de Tamudo que dels altres mil jugadors de la lliga espanyola. I és que quan ets un filial de mala mort dels campions del senyoriu i l’elegància, un no pot evitar que els mateixos senyoriu i elegància formin part de la seva essència…
HÉRCULES- GETAFE 0-0
El segon empat a res de la jornada és per un derbi d’equips amb urgències clasificatòries nascuts del tsunami del totxo. El president de la Federación de Municipios, un sociata repugnant -amb perdó per la redundància- que té el fill com a regidor d’Hisenda, contra un equip presidit per un crack de la trama GÚrtel amb un paper estelar en la gestió d’escombreries. El deliri a les grades, a les llars dels televidents, als jutjats i, com no, als ajuntaments.
LEVANTE- OSASUNA 2-1
El Llevant agafa aire a costa d’Osasuna, que es prepara per un final de temporada emocionant dels que agraden a l’afició local. Els locals, il·lusionats com si fossin un conseller borderline després d’anunciar l’augment del límit de velocitat a 130 km/h (i abans de que li anuncïin que el tal límit serà de 110 km/h), s’acosten al somni de la permanència (talment com si fossin el conseller d’abans), i segueixen exactament igual de lluny d’Europa com n’estaran tota la vida.
ATHLETIC- VALENCIA 1-2
Tercera ensopegada consecutiva, snif, d’un Athletic que va llençar per la borda les seves opcions de Champions deixant-se remuntar per un blavència al qual una derrota hagués permès instalar-se en una crisi amb baralles entre jugadors, tècnics i directius convenientment amanida pels insults dels seus aficionats a tots els anteriors. Els blavencians es situen en posició inmillorable per l’accés a la Champions, i els lleos seguiran a la sòrdida baralla per la HUEFA que lidera l’Apañó.
RACING- VILA-REAL 2-2
El quart repartiment de punts de la jornada, propiciat per un gol al descompte del Vila-Real, deixa locals i visitants prou satisfets amb un punt que pot valer el seu pes en excrements al final de temporada.
DEPORTIVO- MADRID 0-0
El Millor Equip de l’Univers segueix ferm el seu camí imparable vers el triplet amb una nova exhibició de la nova generació de galàctics florentinians. Entre els pals, la reclamació de penals i les declaracions de Llourinho a la sala de premsa moquejant pel calendari, per moments només faltava que hi aparegués un fracassat estil Migueli perquè la cosa fos idèntica al Barça fracassat que van enterrar Cruyff, Laporta, Txiki, Rikjaard i Guardiola i que ara intenta ressucitar el sandro-nuñisme de la mà dels analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina.
Al final, un empat a res que, juntament amb la sorprenent derrota de l’Arsenal a la final de la curling servirà perquè la ciclotímica premsa esportiva barcelonina torni a donar per fet el triplet i esdevingui, així, un dels principals obstacles perquè els de Guardiola enfrontin en condicions òptimes el que els queda de lliga, començant per la visita a Mestalla, i la dificilíssima tornada contra l’Arsenal de Wenger.
