BARÇA- RACING 4-0
Més Que Un Club apallissa el Racing tot i les baixes, i manté la primera posició en un cap de setmana marcat per una intensa sensació de deja vú. Tornar a veure -en peu- Monsieur -en peu, he dit- Henry, Márquez i Iniesta recuperant les sensacions i el joc de la passada temporada fa que una arruga del cervell recuperi els compassos del Viva la Vida, que van ser la banda sonora que va acompanyar el portentós mes de Maig passat del Barça de Cruyff, Laporta, Txiki i Guardiola.
Sí amics, és cert. És difícil no fer memòria i recordar Henry, Messi, Piqué, Xavi, Eto’o i Iniesta convertint el canguelo en fum amb la pallissa al Bernabéu quan veus el Barça de Basket trinxant els deliris de Florentino Nodoyuna i la seva nova joguina galàctica del bàsket amb un autèntic, contundent i magnífic bukake. No és el moment de recordar l’analfabet funcional de la premsa sandro-nuñista que posava el president del Madrid -i president de tots els anti-madridistes- pels núvols per haver fitxat Messina “en dos dies” quan el Barça no n’havia estat capaç en anys.
Tanmateix, el millor del cap de setmana va succeïr dues hores abans de que Roger Grimau alcés la Copa mentre Florentino posava la cara que, ja després de tantes ocasions, està aconseguint que els anti-madridistes l’estimem com un més dels nostres. Portàvem uns dies en què la premsa nacionalista i monàrquica -és a dir, tota la premsa, en aquesta matèria això és com Cuba fa 40 anys, o el Reino de España fa 40 anys- lloava el Borbó per les seves peticions de pactes d’estat per retallar -encara més- els drets dels treballadors-, tot asseverant que tothom li donava suport.
Amb aquesta prèvia, el personatge es va presentar a la llotja, on va ser rebut pel Virrei Fatxi, un personatge al costat del qual Jaime de Marichalar és un intel·lectual. Comença a sonar l’himne, i una arruga del cervell ens fa venir el record de Mestalla, on bascos i catalans van oferir un homenatge espontani el vividor que ens va deixar el Caudillo com a últim regal. El Rival Patit vol saludar especialment els seguidors d’Estudiantes que es van sumar a les declaracions d’afecte i ànims que la totalitat del pabelló, menys els demòcrates de veritat -ultra-sur, florentinos, etc.-, va dedicar al Borbó: Viva la vida!
OSASUNA- VALLADOLID 1-1
Passem a coses més prosaiques. Empat a poc a Pamplona en un partit igualat que esperem sigui un gra de sorra més en l’enfonsament de les televisions espanyoles i, de retruc, la lliga.
ALMERÍA- AT.MADRID 1-0
Com era d’esperar, per tothom menys els analfabets esportius de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid, el Pateti recupera la regularitat i perd miserablement contra l’Almería de Juan Malillo, que s’escapa de la zona de descens.
MÁLAGA- ESPAÑOL 2-1
L’Apañó segueix fent el ridícul cada cop que juga com a visitant. En un partit apassionant que era esperat per milions de seguidors a tot el planeta terra, un Málaga que va acabar amb deu va tombar els pericos sense gaires dificultats.
MALLORCA- SEVILLA 1-3
Important victòria del Sevilla a Mallorca, on els de Manzano van veure tallada la seva ratxa de victòries en un partit màximament sevillista, amb les seves expulsions, la seva violència gratuïta i demés ítems que han acompanyat l’ascens del Sevilla a la zona alta de la lliga de les estrelles.
DEPORTIVO- XEREZ 2-1
Un Depor deprimit guanya un Xerez depriment en un partit de dibuixos animats, concretament de dibuixos animats per depressius.
ATHLETIC- TENERIFE 4-1
L’Athletic es desfà sense problemes del Tenerife tres dies després de que l’actuació del Sinistre de l’Interior del govern basc, Rudolf, propiciés una orgia de violència en el partit que va enfrontar els bascos amb l’Anderlecht.
ZARAGOZA- SPORTING 1-3
El Zaragoza segueix caminant fermament cap al Pou, tot i el canvi d’entrenador i la melé de fitxatges que el seu president, un home del totxo, ha fet al Gener. L’Sporting, que no té totxo però sí cantera i un bon entrenador, mostra indicis de recuperació .
MADRID- VILA-REAL 6-2
6-2, arruga al cervell, no hase falta desir nada más.
