SPORTING- BARÇA 1-1
No fa ni una setmana que els monguers de la premsa esportiva barcelonina veien la lliga sentenciada, parlaven de DiStefano i exigien superar el record dels Lakers -sí, dels Lakers- del 71. El RP, emperò, dipòsit de les essències cruyffistes -en resum molt resumit, els que saben de futbol front als que toleren sense reaccions físiques adverses l’exposició al godotisme-, ja va alertar de la davallada del joc de l’equip de Guardiola.
Amb una probabilitat del 100%, aquests dies escoltarem que Piqué està més pendent del Twitter que de jugar, que Afellay no té nivell Barça, que Milito està acabat, que Mascherano no ha demostrat res -incís: els que condemnen jugadors nous donant-los menys d’un any per adaptar-se haurien de ser afusellats, si el camarada Txigrinski hagués estat al Molinón hui estaríem parlant de la dissetena victòria consecutiva- i l’habitual allau de tonteries que caracteritza els analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina.
El RP, emperò, fa joc de possessió, i constata que els de Guardiola segueixen imbatuts, que la planificació física de la temporada preveu uns determinats pics de forma que per sort no són decidits per infra-periodistes alarmistes i que només dues coses poden fer ombra al Barça de Guardiola d’aquí a final de temporada: la primera és la gespa del Camp Nou, i la segona és el malastruc de la llotja.
RACING- SEVILLA 3-2
Er Mehó Equipo Der Mundo segueix acumulant fracassos i, el que és pitjor, dos penals a favor que impediran els seus jugadors i directius plorar pels arbitratges. Tanmateix, el fet que el Betis no guanyi un partit des que va guanyar el Barça de Guardiola justifica una setmana més el nefast resultat sevillista.
AT.MADRID- VALENCIA 1-2
Nou ridícul del Pateti contra un Blavència que consolida la seva posició Champions abans d’enfrontar-se al Schalke 04 del Siete. Els locals, emperò, seguiran apostant pel peix al cove, i esperen la recuperació pel 2012.
MÁLAGA- GETAFE 2-2
Vibrant empat aconseguit al descompte pel Málaga de Pellegrini, que respira a costa de la cara de tontos que se’ls haurà quedat als milers d’infrahumans que al Coliseum Alfonso Pérez eructaven exabruptes racistes contra Eto’o i Alves.
HÉRCULES- ZARAGOZA 2-1
Remuntada de l’Hércules contra un Zaragoza que segueix en la seva línia de regularitat, çò és, de mediocritat desaforada, talment com si fos un periodista de l’Ara “informant” sobre la Solidaritat, ja sigui per inventar-se una candidatura a l’alcaldia com la de Sala-i-Martin o surrealistes interpretacions de les tibantors pre-congressuals.
LEVANTE- ALMERÍA 1-0
Poc a res, molt en joc, màxima igualtat, el deliri a les grades, infarts, ictus i atacs d’angoixa en els responsables del pay-per-view i la guixeta i, això sí, una jornada menys per arribar al final.
ERREALA- OSASUNA 1-0
Poc a res d’una Erreala en baixa forma en un dels derbis bascos que, com és tradició, es resolen a favor dels més necessitats, que en aquesta ocasió eren els aficionats osasunistes farts de tenir un espanyatarra canyí assegut a la banqueta.
DEPORTIVO- VILA-REAL 1-0
Seguim amb la fantasia inherent a la lliga de les estrelles amb el tercer poc a res consecutiu directe al maxilar de tots els espectadors. Els de Lotina segueixen guanyant posicions amb les mateixes fiabilitat i velocitat amb què el conseller del bat de baseball s’empassa el seu populisme barat de barra de bar -o de barra de mitjà de comunicació taurí, monàrquic i nobiliari- en matèria de límits de velocitat.
ESPAÑOL- MADRID 0-1
L’últim poc a res de la jornada el devem a un partit que sorprenentment es va disputar en horari nocturn en comptes de disputar-se al matí, que és quan els equips solen entrenar-se amb els seus filials. Tanmateix, l’Apañó no va decebre i, sobreposant-se a tot tipus d’adversitats, va estar a punt de rebre una golejada d’escàndol tot i l’expulsió de Casillas al minut u, golejada evitada per l’únic motiu que Khameni, a diferència dels seus companys, no va entendre correctament el que havia de fer al camp, tal vegada perquè va confondre el partit contra el Madrid amb el de la setmana passada.
Els pericos van reaccionar amb orgull a l’adversitat. Així, tot i la inferioritat numèrica del principi -amb el jugador número 12 recolzant els visitants, com és costum- i l’afegit de l’Arquímedes del Llobregat, Luis García -amb una pletòrica actuació va aconseguir no només vegetar front a Marcelo, sinó que a aquest li sobrés temps per pujar a l’atac amb els resultats coneguts- van aconseguir una curta derrota que els deixa en posicions europees.
Pel que fa als blancs es pronostica el retorn de canguelos, hayligas i altres somnis de garrafó, per bé que al palestino Messina li va ser ensenyat el que és un mur amb la mateixa contundència amb la què, després de presentar els nostres respectes al Borbó tal i com mereix, li haurà de ser ensenyat a l’Special One, al Ser Superior i al Millor jugador del món en opinió de Baena, el Maradona de Torrox.
