BARÇA- AT.MADRID 3-0
El Barça de Guardiola segueix trencant registres i, amb un hat trick de Messi, es desfà del Pateti. Aquest fet ha desfermat una onada d’eufòria amb epicentre a la premsa esportiva barcelonina, a més d’un munt de comparacions amb els dolents i amb DiStefano. La pregunta és: què ha de fer un bon català, un bon culer, davant aquesta situació.
La resposta, amics, és ben senzilla: passar de l’eufòria, apuntar amb cura el nom de tots aquells que usin el mot DiStefano a la llista dels que estan mancats de criteri i credibilitat i esperar que el rendiment de l’equip millori per tal de poder enfrontar amb garanties els rivals europeus, situats a anys llum dels de la mejor liga del mundo.
VALENCIA- HÉRCULES 2-0
El Blavencia segueix desesperant els seus aficionats amb una nova victòria que el consolida a la zona Champions amb un derbi que acosta el nacional-garrulisme de l’Hércules al sòrdid Pou de la segona divisió.
VILA-REAL- LLEVANT 0-1
Ja se sap que en un derbi pot passar de tot, que tots els equips es juguen molt, que no hi ha rival petit i tots aquests tòpics barats amb què s’adornen les cròniques periodístiques de la carrera de tullits que és la lliga de les estrelles. Al final, el Vila-Real es deixa tres punts absurds que de ben segur hauran deixat bons dividends en les cases d’apostes asiàtiques que compren partits de lligues de mala mort.
ATHLETIC- SPORTING 3-0
Els lleons de Kaparrotz esmicolen l’Sporting de Preciado i es consoliden a les posicions europees mentre segueixen creixent a cada minut talment com si fossin la imparable Solidaritat de Laporta i López Tena.
ZARAGOZA- RACING 1-1
Partit d’infart a la Romareda, igualtat, centrecampisme, una part per cada equip, faltes a dojo, targetes, recaptacions multimilionàries del pay-per-view i, al final, un empat a poc que deixa ambdós equips en posicions agòniques.
OSASUNA- MALLORCA 1-1
Derbi entre equips que vesteixen de vermell i amb pantaló negre. Com no podia ser d’altra manera hi va haver molta igualtat, disputes de poder a poder, lluita, brega i el preceptiu empat a poc, tal i com si estiguessim en un debat entre peperos i sociates.
ALMERÍA- ESPAÑOL 3-2
L’Apañó s’acosta al pic de forma desitjat per rebre el seu amo i senyor la setmana que ve a l’estadi de Cornellà-Prat. Khameni va decidir per la via ràpida rebent tres gols en vint minuts i els pericos van poder maquillar un marcador que, tanmateix i per dolor de tots els estaments futbolístics continentals, el manté a la zona europea.
SEVILLA- MÁLAGA 0-0
Apasssionant derbi andalús amb els seus incidents, els seus recullpilotes, els seus insults entre banquetes, el seu tràfec d’influències a la llotja, la seva igualtat a la gespa, les seves faltes apassionades, el seu deliri a les grades i, per rematar-ho tot, un empat a zero directe al maxilar d’espectadors i televidents.
GETAFE- DEPORTIVO 4-1
El Depor de Lotina va aparèixer a Getafe amb la mateixa ambició amb què un líder regionalista visita la Moncloa per pidolar. Primer volia guanyar. Després es conformava amb empatar. Més tard es conformava amb no ser golejat. I al final va sortir del Coliseo Alfonso Pérez amb un gol a favor, i qui no es conforma és perquè no vol.
MADRID- ERREALA 4-1
En un partit que va servir perquè el Pilota d’Or 2011 mai no falla a la seva cita amb el gol -en partits encarrilats, quan s’ha d’anar muntanya amunt desapareix com al Camp Nou o plora com a Iruña- tornés a marcar el Millor Equip de l’Univers apallissa una Erreala molt condicionada per la necessitat de legalitzar la nova formació política de l’esquerra abertzale. En efecte, totes les faltes dels donostiarres van ser recollides pels fiscals del braç polític dels GAL per tal de poder impedir la presència a les eleccions de l’esquerra abertzale i seguir mantenint l’ocupació de’Ajuria Enea per part de Fatxi López.
Finalment, Mourinho s’ha imposat per KO a Valdanágoras en la seva batalla pel control de la vessant esportiva del nacional-futbolisme, en un resultat més previsible que un examen d’aritmètica bàsica de Luís García.
